Feia dies - mesos, anys ? - que no escoltava el free bird dels Lynyrd Skynyrd, en la seva versió extended. Al despatxet, a darrera hora, sol com un mussol, free bird : giro el cap i miro per enèsima vegada la fotografia del vol de les orenetes del calendari d'enguany, mes de maig, fotografiades fa un any als camps de l'Espardenyera. En Roonie va deixant allò del I can't change, lord I can't change, I can't ... change, change, change ... allargant aquest change fins explotar en l'orgia de guitarres finals, memorable.
Em miro les orenetes, recordant-les quan van venir a saludar-me el dia primer de maig, a migdia, just quan tornava de caminar. Volant lliures a l'alçada del pati del darrera, damunt l'hort. Moltes i lliures. Aquest any havia arribat a pensar si no vindrien, finalment . Però sí. No podem canviar, els que volem tenir l'ànima lliure. I així, volen elles i de tant en tant, encara jo mateix, si el temps m'ho permet. Ni que sigui a l'acabar el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada