La cuca de llum, infinitesimal llum-verd-esperança, bella i estranyament transparent, enmig d'un racó de negre nit. Quan es té un dia on un pensa en moltes coses ensorrant-se de mica en mica, apareix la cuca, la veig i me n'adono d'allò del mai és massa tard, de l'encara si ...de la minúscula esperança verda enmarcant una nit d'estiu. Cada any, per aquests dies, se'm deixa veure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada