El retrovisor mostra uns ulls cansats. Ara me´n mostra uns de més vius i inquiets alhora. Fa d´espieta i em mira pensant que jo no distingueixo el què em mostra. Però al cap d´una estona apareixen uns ulls nous, que el mirall reflecteix interrogants i encuriosits.
Així el joc continua, el retrovisor amaga rostres per centrar-se tant sols en imatges de sensacions, de sentiments, de personalitats diverses. Sense voler-ho, aquest instrument resulta ser d´una subtilesa reveladora, pel fet que em fa venir al cap els famosos vels que porten les noies magrebins a les escoles. Veient els ulls pels retovisors, penso que a vegades, sinó sempre,els ulls tot sols ens deixen nus d´ànima. Potser per això ens sentim incòmodes . Potser al capdevall no té tanta importància, si l´important de debó és dintre dels ulls dels qui et miren.
Així el joc continua, el retrovisor amaga rostres per centrar-se tant sols en imatges de sensacions, de sentiments, de personalitats diverses. Sense voler-ho, aquest instrument resulta ser d´una subtilesa reveladora, pel fet que em fa venir al cap els famosos vels que porten les noies magrebins a les escoles. Veient els ulls pels retovisors, penso que a vegades, sinó sempre,els ulls tot sols ens deixen nus d´ànima. Potser per això ens sentim incòmodes . Potser al capdevall no té tanta importància, si l´important de debó és dintre dels ulls dels qui et miren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada