Primera tarda de Març des de dalt del Montcau : pujada sense presses, dins una boira baixa que regula el pas sense fites, ni físiques ni anímiques. A coll d´Eres el món ressucita entre boirines, i la curta i silenciosa ascensió entre les roques mostra un cel trencat a ponent, rera Montserrat. Baixant, l´aire és ple d´olors per respirar ben a fons, entre matolls i petits boscatges. El sol de capvespre surt a fer una ullada al camí de tornada : el Montcau, més amunt, ja s´adorm. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada