(veu en off)
L´indret on arriba és un lloc solitari, lluny de qualsevol lloc habitat. Podría qualificar-se d´erm, poblat de rocs i herba i algun matoll dispers. Per imaginar-se´l millor potser es pot comparar amb un estepar siberià, o una d´aquelles planes interminables de la Pampa argentina o la sabana africana, amb aquells sols tant grans de capvespre. A efectes pràctics però, aquest indret té els seus límits, encara que siguin tant amplis com la corbatura de l´hemisferi nord i el seu imaginari celest. Per tant, caldria desaconsellar la semblança africana o argentina, pel fet de pertànyer a l´hemisferi sud planetari, però com que el record té la tendència a un certa enyorança romàntica, en la ment del nostre home s´hi podrien reunir elements suficients per crear els símils oportuns. I el lloc, essent com és, erm i solitari, situat dins l´hemisferi nord, podria ser ben bé fruit de la seva ment, perquè ja sabem que a l´hemisferi nord cada cop hi ha menys llocs erms i solitaris i en canvi, és més ple de ments que per compensar la manca d´espais, els creen en ficcions a cada volta més estrambòtiques.
D´una manera o altre, i això és el més imporatnt, el lloc existeix. L´home hi troba una explanada. Concretament, és una explanada formada per blocs de roca de granit ( seria més bonic dir que és de marbre, però no correspon al tarnnà de l´ànima del nostre home), que té una forma semblant a la d´un camp de beisbol, propera al semicercle. És orientat de nord a sud, i al centre del que seria la circumferència que el dibuixa, hi ha un forat força gran picat a la pedra. La molsa i els herbots han anat creixent entre les juntes dels blocs ja esmentats, i veiem un home que s´entreté a desbroçar-les amb lentitud i paciència. El sol és a punt de migdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada