Homenatge

Demà al matí, s´emportaran la vella màquina del cafè i la canviaran per una de nova. Aquest fet, trivial sens dubte, m´ha entristit, pensant en la de cafès i cafès que m´ha servit durant els darrers...deu anys, potser?

Un càlcul ràpid ( dos cafès al dia de mitjana) em revela que són vora quaranta cafès al mes, quasi bé cinc-cents l´any. Vaja, uns cinc-mil cafès ( curts, això si ) que m´he begut en aquest temps: alguns mig freds per haver-los oblidat dins l´enrenou de la feina; d´altres de pensarosos, cavil.losos de reflexions sense motiu aparent .N´hi ha que els he compartit xerrant amb algú o altre, de temes com el temps, el futbol , les vacances, les quotidianitats del dia a dia..., i d´altres completament sol, dret al seu costat.

Ella, però,també tenia les seves manies : podia passar (sovint) que no et tregués la cullereta, o que el dia que estava esplèndida, te´n tragués dues en comptes d´una, o bé que la dosi de cafè augmentés una mica, o que s´empassés alguna moneda de tant en tant. Però un cop treies el got fumejant i l´olor inconfusible pujava a les narius, tot es perdonava i el món tornava on era.

I la màquina, amb els anys, va agafar força anomenada, i en sé més d´un que venia expressament, o bé escollia l´hora adient, per poder disfrutar del negre elixir. Era una bona màquina de cafè. La prova ? El dia que s´espatllava, tot eren males cares i la irritació era manifesta: al deixar de funcionar, les rutines diàries es trencaven ja a partir de primera hora, i concretament, en el seu pilar fonamental: el de fer el cafè. I si era bo i calent, que ho era, encara més.

O sigui que almenys, es mereixia unes linees, i aquí les deixo, a l´espera de provar el nou cafè de la nova màquina.

Ja veurem.