Funes

Avui llegeixo al diari el nom de Funes : es tracta del nou president electe de El Salvador. No m´interessa massa, la veritat, però al veure el nom de Funes em ve al cap el títol d´un conte : “Funes, el ceremonioso”? o alguna cosa així. El que sé de seguida és que és d´en Borges. Així que em venen ganes de tornar-lo a llegir i agafo el “Ficciones” del prestatge, un dels llibres que més aprecio de la meva modesta i petita biblioteca. L´edició de Destino és perfecta : tapes dures en un tamany qüasi bé de butxaca, gens voluminós. M´agrada agafar-lo, obrir-lo, llegir-lo. No ho faig sovint, però quan rellegeixo qualsevol conte, com avui, em quedo fascinat per la seva narrativa, i el llegeixo parsimoniós, i l´assaboreixo com un caramel dins la boca, fonent-se de mica en mica. Després el torno a desar.No n´abuso massa perquè d´aquesta manera, rellegint a l´atzar en moments que et ve de gust, es redescobreix un nou conte.

I parlant d´aquest conte en concret, veig que en realitat es diu “Funes el memorioso”, i constata la meva falta de memòria al recordar-lo. Parla d´un personatge, un home tullit, que té una memòria pels detalls de tot el que veu, en cada moment del temps que ho veu, sempre diferent a cada volta, i els enumera i els recorda infatigablement, privant-lo de qualsevol altre pensament, de qualsevol tipus de vida que ens poguem imaginar. En certa manera és com quan rellegeixo llibres, com quan reescoltes una música : el moment el fa diferent i el record varia sobre el mateix element. Si algú m´hagués dit als quinze anys que en un futur m´agradaria Borges, mentre aleshores llegia “El Aleph” i no entenia res de res, encara riuria avui. Però ves per on, ara, com un caramel dins la boca d´un sagal.

Deixo un trosset per acabar:

“Funes discernía tranquilamente los tranquilos avances de la corrupción,de las caries, de la fatiga.Notaba los progresos de la muerte, de la humedad. Era el solitario y lúcido espectador de un mundo multiforme, instantáneo y casi intolerablemente preciso.Babilonia, Londres y Nueva York han abrumado con feroz esplendor la imaginación de los hombres; nadie, en sus torres populosas o en sus avenidas urgentes, ha sentido el calor y la opresión de una realidad tan infatigable como la que día y noche convergía sobre el infeliz Irineo, en su pobre arrabal sudamericano.”

J.L.Borges, “Funes, el memorioso” (“Artificios”, 1944)