El roure s´alça fort d´escorça, i el vent li dóna veu a les seves branques, que onegen l´estrenada verdor a batzegades tremoloses. Remoreja la roureda a les seves copes, i al terra les restes de l´hivern alimenta amb cruixir eixut les arrels del seu futur. Les meves oïdes en fan cabal, i s´aboquen al so del bosc a la tarda.Redreço el camí i aquest em sorpren amb una vista desconeguda en una petita talaia des d´on l´horitzó s´escapa rera la muralla montserratina i el Castellsapera. Restes del dia, la nuvolada és llarga i esmorteïda, difós el sol. Meitat de camí : assegut a la roca, “ nel mezzo del cammin di nostra vita “, els coneguts versos em fan voler inmortalitzar el moment, però la càmera em guillotineja sense pietat.
Tanco el cercle baixant amb pas lleuger, els núvols rendits a la força del que tot ho mou. Retorno als roures, a la fulla caduca que marca amb els seus tons millor que ningú les hores de l´any, el que niua l´esperit que trepitja el pas del temps . Aquell que en definitiva, no té data de caducitat.
( Afegit, 13/12/09) : Ara que queden pocs dies per finalitzar els meus primers quaranta-i-un anys de vida, m´ha sortit un primer plànol per resumir-los. Serà bonic revisitar aquesta vella fotografia i recordar lo jove que era llavors.
( Afegit, 13/12/09) : Ara que queden pocs dies per finalitzar els meus primers quaranta-i-un anys de vida, m´ha sortit un primer plànol per resumir-los. Serà bonic revisitar aquesta vella fotografia i recordar lo jove que era llavors.
6 comentaris:
Només et puc dir que m´ha recordat aquest poema i que m´ha agradat molt, com sempre.
Camins de tarda
Que sempre puguis veure l'horitzó
ben lluny
i que els vents de ponent
no t'assequin el pou de les paraules.
Et queden només
el paisatge dels teus ulls
i la llengua de la teva gent.
Ho veuràs quan trepitgis,
per camins de tarda,
els solcs que han deixat
les mans d'aquesta terra.
http://www.deezer.com/track/camins-de-tarda-T1330560
avui no sé què dir... si de cas aniré repetint la lectura per anar repetint les sensacions. Gràcies :*)
Bon feedback, A. Aquest poema m´ha retroalimentat.Gràcies.
Sempre m´agrada anar a visitar els roures per a cada estació, Elur.És com posar-me un termòmetre vital.
De totes maneres, no t´escalfis massa el cap. :)
ui, no pateixis per això, ja fa temps que tinc els ploms fosos ;)
Ei, jo vinc del futur. Venia buscant uns ulls blaus que recordava d´algun post,una espurna de record que em quedava al pòsit de la memòria llegida.I m´he trobat amb aquest "afegit", amb una mirada blava que m´ha esclatat a la cara, com un flash.
No puc dir res més que no sigui allò que deia en Gustau A.
Publica un comentari a l'entrada