“ Ajagut prop del foc nocturn miro aquesta fruita lluminosa i em dic : “Els homes no saben què és una taronja...” Em dic també : “ Estem comdemnats i, una vegada més, aquesta certesa no m´impedeix el plaer. Aquesta mitja taronja que premo amb la mà em dóna una de les alegries més grans de la meva vida...” M´estiro sobre l´esquena, xuclo la fruita, i compto els estels fugaços. Vet aquí què sóc, per un minut, infinitament feliç. I em dic encara :” El món en l´ordre del qual vivim, no es pot copsar si un mateix no s´hi troba tancat.” Només avui comprenc el cigarret i el vas de rom del comdemnat. Abans no concebia que acceptés aquesta miseria. I, no obstant això, hi troba un gran plaer. Imaginem que aquest home és valent, si somriu. Però somriu de beure´s el seu rom. No sabem que ha canviat de perspectiva i que ha fet, d´aquesta darrera hora, una vida humana. “
- A veure, deixa´m veure...Deixa´m et dic, on dimonis vols que me l´emporti, aqui al mig del desert ?-
- Vale, vale...té, pesat !-
- Antoine de Saint-Exúpery, “ Terra dels Homes “. I això portes a sobre ? Podries haver agafat més taronges o uns quants litres d´aigua. Aquí ens fregirem. El poeta amb mitja taronja... Ara si que anem bé.-
- Vale, vale...té, pesat !-
- Antoine de Saint-Exúpery, “ Terra dels Homes “. I això portes a sobre ? Podries haver agafat més taronges o uns quants litres d´aigua. Aquí ens fregirem. El poeta amb mitja taronja... Ara si que anem bé.-
(... Silenci...)
-Per cert, si som a primers de Juny, això vol dir...-
- Si , si, a l´Agost hi serem-
-On ?-
-Al mar, gamarús !-
-Ah si, al mar. Veus, ja no hi pensava. Amb tanta sorra. Però vaja, bé hi passarà algú per aquí. La direcció la tenim clara.
-Què ho dius, per la carretera ? Que no ho veus, que és un miratge ? Mira que n´ets de dropo. Se t´ha d´explicar tot : és una metàfora. El desert, la carretera, les vacances...el llibre, la felicitat del que té poca cosa...ho captes ?
-Una metàfora ? Ara si que...escolta, ei,ei !-
-mmmm....taronges...si ? Que deies ?-
-(???) taronges? (???) Tant se val. El Sorribes, que el tinc al telèfon i està com una moto-
-Ah el Sorribes. Si, si... Passa´m amb el Sorribes-
- Si , si, a l´Agost hi serem-
-On ?-
-Al mar, gamarús !-
-Ah si, al mar. Veus, ja no hi pensava. Amb tanta sorra. Però vaja, bé hi passarà algú per aquí. La direcció la tenim clara.
-Què ho dius, per la carretera ? Que no ho veus, que és un miratge ? Mira que n´ets de dropo. Se t´ha d´explicar tot : és una metàfora. El desert, la carretera, les vacances...el llibre, la felicitat del que té poca cosa...ho captes ?
-Una metàfora ? Ara si que...escolta, ei,ei !-
-mmmm....taronges...si ? Que deies ?-
-(???) taronges? (???) Tant se val. El Sorribes, que el tinc al telèfon i està com una moto-
-Ah el Sorribes. Si, si... Passa´m amb el Sorribes-
(...telèfon sonant...)
-Bon dia Sorribes ! Què, pensant amb les vacances ?-
( dedicat a aquells que, de tant en tant, tenen un mal dia a la feina. I també pels que el tenen a fora de la feina. I també pels que els hi agraden les taronges. : )
6 comentaris:
m'has fet somriure :)
i podria ser també pels que tenen mal dia fora de la feina?
gràcies ;*)
Mira, ara mateix canvio la dedicatòria. :) també.
Si ens endinsem en les metàfores,pot donar molt de sí...
En realitat quasi tot el que escrivim són metàfores.
Per cert, no tindries un tallet de taronja, ni que sigui una monja?
Ni que sigui de València?
Segur que tu les tens més bones,A.
:-)
Les metàfores o les taronges?
Metafòricament parlant, ambdues , de ben segur.
Publica un comentari a l'entrada