El foc murmura alguna cosa. Crepita trencadís, com quan es trepitja una fina capa de gebre a la matinada. La brisa sobre el llençol, la flama encesa. L´escalfor rera l´igual. I la cendra i els silencis, quan tot és acabat.
El foc murmura alguna cosa. Al dolç redòs de una nit d´estiu, mentre les potes de la vella cadira s´ensorren guspirejant adéus, mentre la llum s´esvaeix, mentre les nits que l´envolten esdevenen oients i crepiten a l´uníson de la flama, sorgeix una dança apresa fa molt de temps, mil formes diferents ballant enmig de mil ombres de mil vides desdibuixades...dins el petit ateneu fixos els ulls al roig del caliu, cisellant els capricis dels destins, unificant el centre de l´univers.
El foc, a la seva fi, em murmura a cau d´orella. Fet brasa somnolenta, una part seva resta dins meu.
El foc murmura alguna cosa. Al dolç redòs de una nit d´estiu, mentre les potes de la vella cadira s´ensorren guspirejant adéus, mentre la llum s´esvaeix, mentre les nits que l´envolten esdevenen oients i crepiten a l´uníson de la flama, sorgeix una dança apresa fa molt de temps, mil formes diferents ballant enmig de mil ombres de mil vides desdibuixades...dins el petit ateneu fixos els ulls al roig del caliu, cisellant els capricis dels destins, unificant el centre de l´univers.
El foc, a la seva fi, em murmura a cau d´orella. Fet brasa somnolenta, una part seva resta dins meu.
2 comentaris:
M´atreviria a dir que avui no li cal música al text, se sent com crepita i espurneja.
Bon dia, tot bé després de la cremada?
Encara sóc aqui, A.
Bon dia de Sant Joan.
Publica un comentari a l'entrada