Directe

Es pot mirar directe al sol. A l´horitzó de l´àrea metropolitana sense gota de pol.lució. Als dos camps ondulats, altre cop verds, entre edificis acabats de netejar. A l´home gran mirant el seu caminar ; al seu paraigua llarg i plegat, punxegut, com penja de l´esquena com una carrabina; al seu barret de Sinatra, al seu bigotet blanc, al puret fi i apagat que penja dels seus llavis prims. Al davallar plàcid dels sentits.

Directe al sol, girant el coll a ponent. A la calva morena i ampla, dormint sobre els plecs del front del Juan , passejant amb la dona davant l´estació. Al cadell de cooker giravoltant la cua davant el bulldog assegut. A les seves corretges alçant-se en una conversa . A la nena saltironejant al pas de vianants de la mà de la mare. A l´herba trempada i ferma del voraviu de la ciutat. A l´ombra allargassada i negre dels turons. A la carretera i al bosc. Al cinexin lluminós fullejant la pell del rostre. A la dona de la vida enfredorida d´hores sota la pluja; als seus ulls minusculs , opacs i interrogants. Al sostre d´orenetes unint dos edificis vells. A la quietud del fons d´un pati. A la petunia asolellada. Als ulls mesurant-ne la distància. Al sol, on s´acaba aquella.