.jpg)
Vaig al pati del cel, al pujol on sempre bufa el vent, quan l´home del temps omple de ruixats les tardes de Diumenge i l´horabaixa em fa sentir el darrer fred de la primavera sota dues samarretes, una de màniga curta, l´altre de màniga llarga.
El sol de ponent hi és i no hi és, i part dels núvols semblen girar-se cap on destil.la aquell la seva força amb sobtada rapidesa, com si notessin lleument la seva escalfor sobre les seves esquenes....el forat per on emergeix Fabien és avui difós, i ara és aquí, i adés es perd en la llunyania, en un horitzó calcat de primers i darrers plans.
Al pati del cel tot és oblit, la memòria arriba al seu zenit aquí dalt : mentre un puja es van deixant enrera tots els pensaments ; mentre es baixa es van recuperant; mentre el vent bufa i el cel juga es basteix un puntal en solitud.
Me n´hi vaig sense saber-ho. M´hi han portat unes ombres breus sobre una paret blanca dins una cançó que parlava de bones persones.
7 comentaris:
M´agrada la imatge i aquestes dues paraules ´zenit´ i ´pati del cel´.
Transmeten sentiment de de pau i sensació de fugida de tot allò que és mundà i alhora innecessari.
Em falta la cançó de les bones persones, que potser no cal perquè és el silenci.
[amb el teu permís em posaré aquesta fotassa com a fons de pantalla, gràcies, de res, a disposar ;)]
és un cel esplèndid, quasi tant com el post... no tinc gaires paraules per dir-hi, és per paladejar-lo tranquil·lament... i intentar no sentir-se frustrada per no poder fer alguna cosa semblant, però com que 'nosaltres som bones persones...' no sentiré enveja.
Aquí bufa el migjorn... i també va buidant i omplint...
un petó, vailet! ;*)
Més que una fugida, hi ha moments que et sembla tenir la impressió d´haver atrapat un canvi en el cicle anual. O almenys tens aquesta il.lusió. La cançó és una cançó que escoltava a mitja tarda d´un blog, i també va ser com un esperó per sortir una estona. Un rampell, vaja.
Però molts cops si que n´és el silenci, de bona persona.
-----------------------------------
Tu fas coses semblants, i també de millors. A mi de tant en tant em cau algun cel sense esperar-lo. Llavors fas "click" i retoques una mica. Ja saps com va això, noieta.
De res i a disposar, ja saps que si.
Doncs m'has fet pujar , estar-m´hi una estona i tornar a baixar , a aquest pati del cel...i d'aquest pati ,cavalcant damunt el cavall blanc de les teves paraules
Doncs ja ha servit per alguna cosa més escriure- ho i compartir-ho.
Gràcies,
Els llocs que pertanyen al món dels somnis només es poden descriure així...Com ho has fet tu.
M'he sentit molt bé en aquest punt zenital.
Gràcies, Estranger.
Buscaré els somnis quan hi torni. No sé quan, però ara sé on trobar-los, gràcies a la teva perspectiva.
Salutacions quotidianes.
Publica un comentari a l'entrada