Canvia l´estació, diuen, una nit plujosa de Dilluns. El cos forani rep de matinada l´escalfor perfecte de la manta sobre el llençol mandrós, i amb aquella, la imatge dispersa del primer somni de tardor perdurant en la mansa tebior silenciosa del coixí.
Perduts els somnis durant les xafogors estiuenques, el baròmetre conscient de la seva inconsciència li deixa una primera imatge : ell conduint, amb el vell fuster de casa, el Fornells, al seu costat. Hi ha música dins la cabina, són vells standards americans, coneguts però sense una concreció clara de la melodia, només trossos de lletra repetits per la veu indefinida de l´acompanyant quan sona la tornada del tema. Ell se les escolta sense escoltar, la mirada perduda endavant, a les primeres cases del poble. Les cases són albirades estàticament, permanentment a igual distància al davant del parabrises sense que el cotxe, però, deixi de rodar. És com el vell truc de cinema de fer passar una pel.lícula rera el cotxe per crear la il.lusió del moviment, però al revés. El vell fuster de cara plàcida i mig adormida continua marcant les lletres, en un anglès perfecte. La presència del menestral es perceb, però és alhora aliena, com la música de fons. Ell no és ja dins el somni, sinó dins el record del somni. La diferència denota que ell ha traspassat el seu jo conduint dins la cabina, convertint-se en un ell que l´observa, però que s´allunya sense remei del cotxe, de la música, del vell Fornells al seu costat i del poble que no acaba d´arribar mai.
Mentre aixeca la persiana d´un dia fosc pels núvols tapant l´albada, pensa que el Fornells ja és mort. Mira el llevant de la primera llum esquitllant-se somorta. Inspira , expira. Badallant, estira els braços i l´espinada, traient-se la son del cos, mirant de recordar quines cançons sonaven dins el cotxe. Però només hi ha una imatge, encallada en el temps com un disc ratllat.
El dia, com l´estació, només acaba de començar. I el somni continua, ara ple de records.
...and Thursday is all so sad
8 comentaris:
Jo, que he tingut una setmana plàcida (més o menys) t'envio una mica de la calma que he recollit sense presses.
El divendres volem, el dissabte potser ballarem i diumenge ja es veurà.
A vegades, només a vegades, m'agradaria recordar els somnis.
Una abraçada!
Aquesta sensació que tens en llevar-te , entre son i desvetllament, en què vols atrapar o fugir d´un somni em passa de tant en tant.És com una obsessió que em persegueix des del moment en què obres els ulls fins que es va perdent i difuminant al llarg del matí fins desaparèixer per complet.
Avui m´ha passat. A hores d´ara ja només recordo un hotel, un passadís amb moltes habitacions, dos cotxes per escollir ( un era un Peugeot i es veu que anava inclòsa una sortida amb el preu de l´habitació!) i el més extrany de tot, em comprava una carmanyola.
En Freud tindria feina amb mi...
A part d´això,bon escrit i bona música en un dia com avui. Per aquí dalt la tramuntana està enfeinadíssima desfent teranyines en el cel ;-)
Estàs esdevenint un filòsof de la paraula. La tremenda consciència de la inconsciència és d'un hiperrealisme brutal. Saps que hi ha un moment just abans d'adormir-se i, també, durant els segons abans de desvetllar-se en què es poden produir al·lucinacions que semblen tan reals com la realitat mateixa. Així que atenció, no fos cas que de sobte creièssim en aparicions marianes. Bromes a part,em semblen uns escrits fantàstics tots els que has fet darrerament.
Nota pel País: si vols te'n puc fer una interpretació, és clar que posterior a Freud...
Em fa gràcia aquest més o menys, Elur. Em farà bé, aquesta calma.
Gràcies !
-----------------------------------
Jo crec que en Freud diria que necessites una setmaneta de vacances. Això si, sense carmanyola.
Bon cap de setmana, amb tramuntana inclosa.
-----------------------------------
Hiperrealitat, curiosa paraula que deu envoltar els somnis també. Gràcies, Macondo.
-----------------------------------
M'agrada aquest desdoblament. Aquest abandonament del cos físic, per permetre l'embolcallament de l'oníric.
Dolços somnis, Estranger.
Tant de dia com de nit.
Igualment, Pilar.
Escrius meravellosament estranger...t'ho dic perquè ho penso...llegir el teu escrit m'ha reconfortat l'ànim espero que el somni segeuixi
No havia pensat que fos molt animós el text, Elvira. Però veus, tampoc no havia pensat que pogués ser recomfortant. I me n´alegro.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada