En l´ordre dispers de les coses un raig de llum, reflex d´una finestra en una altre, fent possible el naturalment impossible.
En l´ordre dispers de les coses un raspall de dents, amb el perfil esborrat de les pròpies dents.Quan ja és dins la boca raspatllant-les, la visió de l´altre nou, oblidat per la rutina dels gestos de sempre.
En l´ordre dispers de les coses una lluna en quart creixent, un avió traspassant-la, i dos versos : “Cuánto tiempo / náufrago de la luna”.
En l´ordre dispers de les coses, un gol del Messi.
En l´ordre dispers de les coses, una cervesa, quatre bolets acabats de fregir i tres salsitges, ben calentones.
En l´ordre dispers de les coses, una escridassada inútil i cansada, una queixa, un suspir...un Divendres.
En l´ordre dispers de les coses, un casament al cementiri.
En l´ordre dispers de les coses el record de quan la viruta tapava bassals d´oli , i els papers de diari fregats al passadís.
En l´ordre dispers de les coses, un llibre a la prestageria, cap per avall.
En l´ordre dispers de les coses, la corba d´un coll de dona, feta d´infinits càlculs matemàtics i reduida en un plec sobre la pell.
En l´ordre dispers de les coses un raspall de dents, amb el perfil esborrat de les pròpies dents.Quan ja és dins la boca raspatllant-les, la visió de l´altre nou, oblidat per la rutina dels gestos de sempre.
En l´ordre dispers de les coses una lluna en quart creixent, un avió traspassant-la, i dos versos : “Cuánto tiempo / náufrago de la luna”.
En l´ordre dispers de les coses, un gol del Messi.
En l´ordre dispers de les coses, una cervesa, quatre bolets acabats de fregir i tres salsitges, ben calentones.
En l´ordre dispers de les coses, una escridassada inútil i cansada, una queixa, un suspir...un Divendres.
En l´ordre dispers de les coses, un casament al cementiri.
En l´ordre dispers de les coses el record de quan la viruta tapava bassals d´oli , i els papers de diari fregats al passadís.
En l´ordre dispers de les coses, un llibre a la prestageria, cap per avall.
En l´ordre dispers de les coses, la corba d´un coll de dona, feta d´infinits càlculs matemàtics i reduida en un plec sobre la pell.
En l´ordre dispers de les coses, un arbre, al mig de la ciutat. Un semàfor i un radar, observant-te.
En l´ordre infinit de les coses, colors lanceolats.
Matins, díes, setmanes.
7 comentaris:
El caos que se suposa que és l'univers fa que coincideixi amb algunes coses.
El que no puc tenir, en el meu Paradís particular, són sortides de sol com la que ens regales... viure entre muntanyes té algun petit inconevenient. Viure entre setmana enmig de ciment encara més.
Una abraçada.
Doncs jo, en totes i cadascuna d´aquestes premises hi veig formes complementàries, corbes i rectes, rodones i rectilínies.És una sensació que he tingut les dues vegades que he llegit el text.
I amb els colors lanceolats,aquí sí que m´has matat.
Potser m´ha fet mal algun bolet al·lucinògen...o que estic desordenadament dispersa.
No és que visqui entre muntanyes, però de tant en tant puc gaudir de sortides maques, abans que ens canviïn l´hora. Anar a esmorzar al Viena té els seus aventatges.
Una abraçada, garrotxina.
-----------------------------------
I això ? Lanceolat m´ha vingut al cap i ho he buscat al diccionari, no fos cas que fos un barbarisme. Però no, el cas és que anava prou bé.
Dispersa´t, tú ho tens fàcil, prop del mar.
-----------------------------------
-----------------------------------
No sé si el teu ordre dispers et permet estar més viu i tenir-ne més mobilitat...M'has desordenat el pensament, amb algunes parts d'aquest ordre...Res a veure amb la imitació d'algunes fulles, amb els colors del cel.
Bona setmana, Estranger.
És que a vegades tot sembla tan ordenat, que cal dispersar-ho per adonarte´n que moltes coses es repeteixen de moltes formes diferents.
Com a la foto, més o menys.
Així doncs, el que feies era quelcom semblant a llençar pedres sobre la superfície uniforme d'un pèlag o un llac?
Ara em toca a mi, d'acord?
Res no es repeteix, Estranger...Tu continua desordrenant i creant.
Una abraçada.
Lanceolat no t´ha vingut al cap, no.Li tenies.
I si no, fes memòria.
Publica un comentari a l'entrada