" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


7/4/13

Primma ( I )





El tros de terra enterbolit i fosc n´és ple : diminutes flors de color blanc escampades arreu, deixades anar sense recança. El petit prodigi té la seva raó de ser més amunt, entre les fulles del que sembla un marfull silvestre – l´olor intensa de la seva flor entra als narius delatant-la -, en plena florida sota la capa plegada del bosc més humit del massís, allí on no fa gaire més d´un any el gel va corprendre´n les seves fulles. Avui la tarda és fresca, el cel s´ha entristit com si mirés d´amagar-me alguna cosa. Miro aquestes flors, al terra,entre les fulles, i em són com padró de camí, encatifant de color el sòl negre, negríssim, dels camins tous d´aquest nou mes d´Abril.

5 comentaris:

neus ha dit...

Fa goig de veure una cosa així i de llegir-a amb les teves paraules encara més.

Sort que sabem veure les coses bones de cada estació!

Una abraçada.

neus ha dit...

ah! i la foto és preciosa!

PS ha dit...

Això pinta molt bé, la botànica està esplèndida, presta per a què li vagis fent homenatges.

Per mi aquest post té un afegit especial, i l´acabo de descobrir ara mateix, llegint-lo a poc a poc. Ahir no ho vaig copsar.

Moltes primaveres em tornava boja olorant flors pel camí seguint el rastre d´una olor de mel incomparable i no la trobava enlloc. Fa poc, li vaig comentar a un naturalista durant una passejada "tècnica" i al cap d´una estona em va plantar el marfull davant del nas . Quasi que m´emociono, coses meves i de la primavera...
Però, inexplicablement, vaig oblidar el nom per complet al cap de quatre dies, sense possiblilitat de recuperar-lo.No me´n sabia avenir.Vaig preocupar-me i tot.
Avui s´ha produït de nou el 'miracle', sense sentir l´olor m´has recuperat la paraula, marfull.

Gràcies

ara no l´oblidaré, el tinc aquí.

Estranger ha dit...

Doncs si, sempre hi ha coses bones per gaudir, ni que sigui una estoneta i amb el zoom enxufat.

Igualment, i gràcies.

Estranger ha dit...

A mi també em passava amb aquesta paraula, marfull, que no la recordava. La vaig haver de buscar, i em penso que ho era, perquè l´olor si que no l´havia oblidat.

A mi em passa també que quan l´escric ja no me n´oblido mai més. D´aqui el post, també.

De res, a disposar.