Llegir

" Si et cau la trena, jo et faré el llaç " - J.Salvat-Papasseit (*)

-Els cabells...portaves la teva trena descosida, com tú només sabies fer-la : era més aviat una mitja trena amarant-se en dos rierols daurats que pentinaven el serrell d´aquest front teu tan blanc ; una trena que obeïa a una manera de ser, això és el que vaig pensar de seguida en veure´t per primer cop, en un local semblant a aquest, en un dia semblant al d´avui, un dia com no havia de ser d´altre manera, un dia arrencant tebiors d´hivern per anar pujant cap a una segona primavera, gustosa sota el sol del matí rera l´envidriat del cafè quasi buit. Ens separaven un munt de taules buides, i em vaig imaginar aquelles taules, quan vas seure davant el teu cafè amb llet fumejant, mentre remenaves la tassa i te la miraves absorta, com tots els anys- un a un- que servien de distància entre el teu rostre i el meu. Però aquella trena, imperfecte, va ser el primer que vaig estimar de tú : els cabells t´obeien al girar el cap lleugerament a l´esquerra, un moviment imperceptible – el segon que vaig estimar en tú - que donava joc a la trena com si d´un pèndol es tractés , caient al llarg del coll- el tercer de tú - fins la punta dels teus dits. I d´aquell primer moment ja no sabria què més dir-.

Ella es mira els dits, i somriu. S´acaba el cul de cafè amb llet que li resta a la tassa i es deixa amorosir una estona pel sol d´Abril que entra generós per l´ampli envidriat del cafè. Després  clou el llibre que té al davant, fent aquell gest tan seu amb el cap, deixant que la trena s´adormi una estona sobre les lletres amagades rera la tapa, mirant la blancor dels seus cabells tantes vegades nuats...

(*) del poema Platxèria . Gràcies , Novesflors .