No diré pas que he malversat la vida,
que si la cara et somriu
és que les aigües baixen netes
i ens hem banyat tots dos al mateix gorg.
Després anem pel corriol de les paraules
cap a la casa del silenci
que hi ha al cim del turó
i ens asseiem al banc de pedra.
Tot convergeix en una flor
mirada i no collida.
Després convé i és necessari
separar-se i servir.
Joan Vinyoli, " El banc de pedra"
( Vent d´aram, 1976 )
Ahir era el dia dels cor-presos. Avui n´he vist un, marcat en l´escorça d´un pi. Pel color de la fusta no m´estranyaria que la ferida hagués estat feta no fa massa : díes , potser hores. El mateix pi protegeix un petit mirador obert a la muntanya, al cel i a la claror del mar, segons el temps, un mar però de final de quadre, intuït més que vist. Ha estat al girar-me, per tornar al camí, que l´he vist .Més amunt, les inicials, ben aprofundides en la salubritat de la fusta. No deixa de ser una ferida, he pensat.Una ferida maca, que no es cansa mai de cicatritzar.
9 comentaris:
Em sembla un post perfecte, en cas que existíssin. Tot és harmonia, la lletra i la imatge.La foto del cor és per emmarcar. Puc?
(...però no veig les inicials)
Que totes les ferides fossin així de boniques...
Les ferides es transformen en coses bòniques, i aquest roig inten aviat tindrà el to del coure lluent, de l'aram.
Apa, m'he deixat la essa!
Bon diumenge.
Pots, es clar que si. Les inicials cal deixar-les en l´anonimat, qui ho hagi escrit segur que ho prefereix així. De fet, no m´hi vaig fixar massa.
Estaria bé, oi Feodora ? L´Italo en podria haver fet una ciutat invisible.
Doncs, malauradament, diria que més aviat agafarà el color de l´escorça, a no ser que l´envernissin de tant en tant. En el fons és el que cal anar fent, per mantenir-la del color del coure.
L´arbre seguirà creixent.
Si digués què en penso dels que fereixen els arbres per fer aquestes coses, escriuria paraules lletges i no penso pas que te les mereixis.
Tampoc vull trencar l'harmonia que hi ha per aquí, però si-us-plau, per romàntic que us sembli no ho feu mai, als arbres no els agrada ben gota ;-)
Avui en dia aquestes coses no es fan massa, com a molt es pinten amb sprai en alguna paret. Però vaja, que tens raó, si.
Tú mai trenques l´harmonia per aqui, ja ho saps.
Publica un comentari a l'entrada