No
vaig servir-li el cafè de seguida. Primer em vaig aturar davant el
finestral. La cornella emmantellada em mirava des de la seva branca.
Va abaixar una mica el cap i em va semblar que s´arronsava
d´espatlles. Em vaig preguntar si en tenen, d´espatlles, els ocells
: si es poden anomenar “espatlles” les puntes que formen els seus
colzes quan tenen les ales plegades. Semblava un animal dels que
espien d´esquitllentes, un felí. Era allí des de la tardor passada
; de vegades l´oblidava, de vegades la veia, i en aquell moment va
ser com quan la vaig veure per primera vegada, aquell dia que vaig
seure a totes les cadires com si intentés ser tots quatre per no
haver de menjar sol. La cornella va arronsar les espatlles una mica
més i es va deixar caure. No va estendre les ales fins que no va ser
arran de terra. Vaig retrocedir una passa ; semblava que travessaria
el vidre. Va haver de fer un gir brusc, i la punta d´una ala va
fregar el vidre; llavors va començar a volar de debó. Es va dirigir
cap el dic, el llac Ijssel. Vaig seguir-la amb la mirada fins que els
ulls se´m van omplir de llàgrimes.
Gerbrand
Bakker, “ A dalt tot està tranquil” ( 2006 )
(
Raig Verd Editorial, 2012 )
( foto : Cristian Jensen )
2 comentaris:
He buscat aquest llibre a la xarxa per saber una mica de què va.
En llegir aquest fragment m' ha fet la impressió de sentir la veu d' una persona que se sent molt sola
"aquell dia que vaig seure a totes les cadires com si intentés ser tots quatre per no haver de menjar sol."
...impressiona aquesta frase, i en canvi, he trobat algú que deia que és el narrador que en llegir-lo fa que t´hi apropis i et sentis acompanyat.
per alguna cosa degué rebre el premi llibreter 2012, me'n refio més d' aquests que no del que conxedeixen grans editorials ben conegudes.
Bona nit
Acompanyar, sempre t´acompanya, és clar, tot i que de solitud n´hi ha a la novel.la, i molta. Però m´ha agradat perquè té una manera d´escriure, l´autor, molt nèta, gens metafòrica, tallant a vegades, però que fa que hi estiguis al darrera. De fet, aquest tros és una mica un bon resum del llibre. La cornella emmantellada n´és un dels seus personatges.
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada