Bruc i romanins,
pedra , pinassa i el curt passeig en l´asfalt estret del camí veïnal, de cert
abandonament reconfortant. Restes del pas de l´aigua; ones al capvespre; sol d´incertitud
magnànima, amable i perfumat d´aromes gentils i passades. Roderes fresques damunt la terra roja. La bicicleta,
penjada al sostre del garatge.
Una torre d´estiu
tancada i barrada, certament abandonada : jardí de testos buits, persianes de
fusta abaixades i la llum de fora, de vidre ataronjat, sense bombeta per
encendre. Un hort : cebes i faves dretes com veles i la terra, fosca i humida. Lladrucs
planyívols de gos lligat amb cadena llarga.Presons i manilles, trencant-se. Camps desnonats ; oliverars vells,
aliens de món ; figueres despullades i figueres de moro, espurnejant roigs descolorits. El camí, seguit sense espigues per tocar. L´ asfalt, de nou. I un dron volant, anònim d´allò que divisa.
Ametllers,
blanquejant ses vores. La senyora Antònia, al pas , em saluda. Tornem al temps i a la pluja, generosa, de fa dos dies. El millor pels pensaments, diu, assenyalant-los florits damunt el pedrís de casa seva. Té raó, la senyora Antònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada