El
mateix silenci mig buit de tres-quarts de set al tirar la persiana amunt; la
mateixa son, relliscant cap al forat de
la dutxa amb l’ aigua, que sembla la mateixa, com el sabó, el xampú i la pasta
d’ afaitar ; el mateix badall, a l’ obrir el llum de la cuina ; la mateixa
cafetera. L’ entrepà, altre cop de pernil. El mateix soroll a l ‘arrencar el
cotxe, que per sort, segueix sent el mateix ; la mateixa dona passant per la
vorera del davant, sense nens encara ; la mateixa carretera, el mateix ciclista
amb la mateixa cua al seu darrera ; la mateixa rotonda, el mateix semàfor, la
mateixa noia fumant a la porta del geriàtric; el mateix cotxe avançant-me a noranta
per hora, la mateixa impaciència als retrovisors ; els mateixos dos treballadors, l’ un amb barba
blanca i l’ altre més jove, a la porta del taller, abans de començar la jornada
laboral ; el mateix home sortint del
bar, amb el mateix cigarret a la boca i el mateix pas cansat ; els mateixos
tres roures tocats de sol, el mateix pont, el mateix carrer amb el mateix nom
de riu llunyà.
I
tot plegat com les cançons, sempre diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada