I ja està. Vet-ho aquí. La valentia, la temeritat,digueu-ne com vulgueu, és el flaix, l'instant de sublimació ; i encabat clac ! : la negror de sempre altra vegada. Vet aquí per què. És massa intens per tenir-ho com a base d'una dieta. Perquè si en fos la base, llavors no seria un flaix, la claror efímera d'un llampec. I, per tant, per la seva fugacitat, només es pot conservar i allargar damunt un paper : una imatge, unes quantes paraules escrites que un misto qualsevol, una flameta inofensiva de no res que podria encendre fins una criatura, pot fer desaparèixer en un instant. Una estella de fusta d'un parell o tres de centímetres amb la punta de sofre és més llarga que el record o que el dolor de la pèrdua ; una flama no pas més grossa que una monedeta de sis penics és més fertotge que la valentia o la desesperació.
William Faulkner, "Tots els pilots morts" ( Contes, Ed. 1984 ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada