" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


14/7/09

Sobre pedres i camins

"Uns van, altres venen,
jo sóc una pedra del camí"

Ejo Takata

5 comentaris:

neus ha dit...

sempre es pot acabar dins alguna butxaca :)

PS ha dit...

Això mateix em van dir fa pocs dies.
Més val ésser una pedra en el camí que una pedra a la sabata, penso.

Teresa Bosch ha dit...

Una bona frase. Encara estic rumiant si és bo o no ser una pedra en el camí. Suposo que, com a la vida, depèn d'un mateix i de les circumstàncies.

Estranger ha dit...

Lo de la pedra ho interpreto com una perspectiva del que va i el que ve,Teresa.

Mai dins una sabata ( quina mal,A).

I a la butxaca...doncs quan la hi poses sense adonar-te´n,Elur.

Mentre sigui dins del camí, algú toparà amb ella.

neus ha dit...

a vegades hi ha pedres amb les que dóna gust topar :)