Fent un acudit dolent podria dir que en comptes de Nuit Blanche es podria molt ben dir la Nit dels vidres trencats, com la pel·lícula, però no. El que em crida l´atenció,més que l´hiperrealisme de l´esclat dels vidres i el vessament dels líquids és l´esguard dels dos estranys, hi ha una llum especial que traspassa la pantalla. Si vaig més enllà, uf, diu tantes coses...el destí, la casualitat, la necessitat o la voluntat de trencar vidres, etc Em recorda mica una altra pel·licula en què es deixa en mans del destí o d´un simple gest com és girar-se l´elecció d´una vida.I també hi ha una altra cos aen comú, els violins. Una boníssima troballa, felicitats.
Si una mirada fugaç, aconsegueix transportar-me, en la fugacitat del temps, al més recòndit de les meves fantasies, no em trauruia mai la mirada del cap. Molta llum per a una falena com jo. Gràcies.
A mi m´agrada el principi i el final sobretot, la manera d´acabar la història, bé, el petit somni. Jo també em vaig quedar embadalit.
-------------------------------------
Saps, A. ? L´esguard d´ella està bé, però millor és l´aclucament d´ulls abans de girar la mirada. El que és millorable són els morrets de tots dos acostant-se abans del no-petó. No m´acaben d´agradar, els veigs forçats. Però si, dóna per pensar-hi - o potser només per veure -.
Gràcies
----------------------------------
Bé, Pilar, el cinema està per això, no ? A la realitat, doncs això, fanals.
5 comentaris:
vaja... amb aquesta ja van dues vegades que em deixes sense paraules en poc temps.
Les imatges són espectaculars. M'encanta el peu trepitjant la bassa :)
Fent un acudit dolent podria dir que en comptes de Nuit Blanche es podria molt ben dir la Nit dels vidres trencats, com la pel·lícula, però no.
El que em crida l´atenció,més que l´hiperrealisme de l´esclat dels vidres i el vessament dels líquids és l´esguard dels dos estranys, hi ha una llum especial que traspassa la pantalla.
Si vaig més enllà, uf, diu tantes coses...el destí, la casualitat, la necessitat o la voluntat de trencar vidres, etc Em recorda mica una altra pel·licula en què es deixa en mans del destí o d´un simple gest com és girar-se l´elecció d´una vida.I també hi ha una altra cos aen comú, els violins.
Una boníssima troballa, felicitats.
Si una mirada fugaç, aconsegueix transportar-me, en la fugacitat del temps, al més recòndit de les meves fantasies, no em trauruia mai la mirada del cap.
Molta llum per a una falena com jo.
Gràcies.
A mi m´agrada el principi i el final sobretot, la manera d´acabar la història, bé, el petit somni. Jo també em vaig quedar embadalit.
-------------------------------------
Saps, A. ? L´esguard d´ella està bé, però millor és l´aclucament d´ulls abans de girar la mirada. El que és millorable són els morrets de tots dos acostant-se abans del no-petó. No m´acaben d´agradar, els veigs forçats. Però si, dóna per pensar-hi - o potser només per veure -.
Gràcies
----------------------------------
Bé, Pilar, el cinema està per això, no ? A la realitat, doncs això, fanals.
Gràcies.
És que aquests dos no saben parlar francès. Aquesta és la qüestió :-)
Publica un comentari a l'entrada