L´home,
gran, com la majoria dels que estan ingressats a la planta set.
L´home seu sobre el llit, sol a la seva habitació, en calçotets.Li
cau el seu pit blanc sobre la panxa curta i rodona i les cames,
primes i blanques, ossudes, es despengen sobre els peus nus. L´home
es mira els tubs que li surten com extensions dels seus avantbraços,
entortolligats. L´home mira de desfer aquest disbarat que el lliga
al llit, les seves mans dubten i no gosen estirar més del compte.
L´home sembla no entendre res, però té la vergonya reflectida al
rostre del qui s´ha tornat a equivocar i no gosa molestar ningú
que li vingui a arreglar el seu desori. L´home calla i mira els
tubs, els braços i les mans que no saben cap on tirar.
Algú
se n´adona i s´apropa al taulell per avisar l´infermera. Aquesta
agafa uns guants i surt diligent cap a l´habitació. La infermera
sembla adreçar-se a un sord, o potser a un nen. L´home no diu res i
es deixa fer. L´home es diu Felipe i mira al buit, sol a
l´habitació.
4 comentaris:
Saps? Estar-se a l'hospital lligat a uns tubs crea un sentiment d'impotència esfereïdor, es tingui l'edat que es tingui. D'aquest tema, algun dia, en faré un relat. Bona observació la teva.
Aviat farà dos anys que no passo nits o dies en un hospital ( per sort i que duri). Tinc la sensació que quan entres allí dins el temps pren una altra dimensió. També ho fa la mirada sobre les coses i les persones, fins i tot la vista des de la finestra emmarca un món que no sabem apreciar prou bé quan som a fora.
A dins, el cor dels acompanyants s´estoveeix en veure Felipes sols i desprotegits o nens corrent passadissos amunt i avall amb les vies clavades al braç. La vulnerabilitat ens fa més humans i menys egoistes.
Per sort no he tingut mai que comprovar-ho, però pel que he vist si que ho deu ser. I a l´hospital, hi ha temps per observar, escoltar, parlar i fins i tot riure una miqueta també.
I fràgils. Penses en el que tens i, sent poc uns dies abans, trobes que és molt més del que té molta gent, un cop t´hi trobes dins. Però també veus moltes coses bones dels qui tens aprop. És com remenar les brases del caliu d´una foguera.
Publica un comentari a l'entrada