Consciència

Si hi ha pluja, els ocells canten. Si els ocells canten, surt el sol. Si surt el sol, la terra s´escalfa. Si s´escalfa la terra, la vida sorgueix. Si sorgueix la vida, una nova olor s´escampa.I és llavors, com diu Stevenson, que la ment en pren consciència com un perfum, i el gust nèt dels arbres, el gust de la terra al matí, és impregnat dins l´aire.

Instant de sol sota els roures, la humitat s´eleva amb lleugeresa. Xopes les campanetes, d´altres s´eleven en silenci pels troncs impertorbables d´on broten fulles noves. El pi roig perfuma l´aire del matí. I sí, canten els ocells, però ho fan a cor, sense floritures. Hi ha encara moltes gotes per comptar, i moltes d´altres pendents de regalimar pel suau talús verd de la primavera.

El sol torna a marxar i en el camí, la pluja fa la seva feina a batzegades, ni intenses ni minses, calant cuixes, calant esquenes, desfent clenxes per allí on passa. Sobre els morrals, el cel té doble fons i diverses durades, i el sol que no il.lumina aquí, és allí, i allí i més enllà, i després aquí i després se´n va, i així fent, del gris plom es passa al blau fosc, i del blau fosc al blau cel, i el cel es reinventa de colors una i una altre vegada. El mapa d´isòbares medita la propera jugada i mentrestant, als camps de pastura les margarides s´engreixen daurades i blanques, encasullant la cerimònia on l´orgue de les tronades s´allunya, meditabund, dins l´eco envoltant la contrada.