I
torna la pluja sense cap ressò de poesia. Davalla forta, sense fre i
me la miro amb els colors prenyats del cel : negres, grisos i
blavosos de cala antiga. S´acaba a l´obrir la finestra. Tot seguit
entra l´aire poblant l´estança, agafant-me amb la calidesa del bon
temps, perquè aquí sempre fa bon temps.Com
aquell de fa uns díes passejant entremig dels pomers, amb les
caixes de bona fusta a punt per ser omplertes; a l´ombra dels
pollancres envoltant el camp, caminant al pas del tractor, feinejant
mandrós pel matí ple de vermellors a punt de ser collides ; amb
l´aire de la xafogor encara endormiscada, esperant despertar-se al migdia.
Només el dubte al veure altres pomes, caigudes enmig de les files endreçades, Aquell pensament de les pomes caigudes abans d´hora, quan encara feia bon temps. Dubte, neguit, record. No sé si ara, amb aquest aire de pluja tot pensant en el bon temps, resulta més fàcil d´entendre. Es tracta, doncs, de fer com Eva i queixalar la poma ? Mastegar la vida ? No hi ha remei per les pomes caigudes pel bon temps, no hi ha remei possible. Però no és tant sols això, hi ha pomes agres i pomes dolces...
Plou i penso en aquelles pomes. Plou i crec que fa bon temps.Potser aquesta és la resposta, que sempre fa bon temps.M´adono que faig servir massa la paraula potser.Ho sé. Potser hi ha masses respostes.
" an apple a day, keeps the doctor away ", que diuen els anglesos.
2 comentaris:
Potser...pot ser.
A casa meva ja ha començat l´època de recollida, de moment me´he escaquejat...però en el fons me l´espero.Vol dir que sí, que encara fa bon temps, que la terra encara fruita, que hi som tots (o quasi) a recollir-les, que quan madurin i no sàpiga de què fer-ne de tantes en faré compota i melmelades. Vol dir moltes coses.
Si vols un consell de pagesa, queixala-les al punt de sucre i vigila de no trepitjar-ne cap de caiguda al terra, no és gens agradable una relliscada amb una poma podrida ;-)
Ho tindré en compte amb això de la queixalada.
Bona collita !
Publica un comentari a l'entrada