Secrets d´estat

( una conversa telefònica. Una veu ferma i un altre de baixa, quasi parlant en un xiuxiueig )

-Bon dia -

-Però en la sequedat arrela el pi...-

-...crescut des d´ella cap al lliure vent...Caram! Que poètics que estem avui.-

-Deixi´s estar d´orgues, que la cosa no pinta bé . I no tenim massa temps.Vostè dirà-.

-Ja ho pot ben dir, amb els temps que corren. El sento una mica malament...vaja, no estarà constipat ? Ja em sabria greu, ara cal abrigar-se , que el temps enganya. Però sap bé qui sóc jo, no ? I ja sap pel que truco – canvia el to, i l´abaixa-Truco per allò.-

-La cosa no pinta bé, ja li ho he dit. ( silenci, una tos sèca, de rerafons ) Cal ser discrets, ara més que mai. Referent a allò, no hi ha moltes novetats, però com li he dit abans, la cosa no pinta bé. De moment, tot segueix igual. Però no es faci il.lusions-

-Tot això està molt bé – o no -, però no em satisfà. El cas és que em va dir que era possible si tenia paciència -

-Ho sé, bé, ho sabem, però hi ha molts obstacles. De tall burocràtic ; legalitats, papers, permisos.El mar és gran i el cove petit, si em permet de dir-ho.-

-Legalitats, legalitats...d´això en podem parlar, ja li ho vaig dir, només cal saber tocar les tecles adecuades. Si em digués a qui adreçar-me, ja me n´encarregueria jo, d´això en pot estar segur. Sap què penso ? Que no té collons, i si em permet de dir-ho...-

-Xxxxt !!. Precisament això és el que no pot dir. Cal ser pacient, ja li ho vaig dir fa uns mesos, i li ho repeteixo, tot s´anirà encaminant...A més, ja sap com n´es ella, de capritxosa. Ara és la reina del jardí, tothom la vol protegir.-

-Home, ho diu d´una manera... però precisament per això vull que sigui meva, i no em puc esperar més. ( augmenta el to de veu ) Necessito saber que me la portarà, que la tindré per regalar-li a ella, la meva estimada. ( cridant, amb un matís de dramatisme forçat ) Ja ho sap, ho faria tot per ella !.

-La tenen molt vigilada, ara per ara caldria canviar molts convenis internacionals i nacionals, no ho oblidi. Cal moure´s amb cautela, i és el que estic fent...sense presses...però sense pauses. I no cridi tant o em veuré en la necessitat de penjar -

-Convenis ? Qui parla de convenis ? Un sicari que la segresti, això és el que fa falta ! -

-Ostres, vostè s´ha begut l´enteniment. Pensi amb seny, assereni´s. El procés és lent, cal anar movent els fils,li ho repeteixo, i no em cansaré de fer-ho : la legalitat, senyor meu, la legalitat...-

( cridant més )

-Collons amb la legalitat ! Ja hi tornem a ser ! La legalitat me la passo pel forro ! Tan costa entendre-ho ? Li pagaré el que sigui, ja li ho vaig dir!!!.

-Diners ? Però vostè creu que amb diners...

-Xavier, per favor !

-Xavier ?

( silenci...llarg silenci )

-Casumdena, no és la Floristeria Domènech, aqui ? -

-La Floristeria Domènech ? Però què s´empatolla, ara ?-

-L´orquídea de les illes Féroé, sóc en Mestres, jo. Ja sé que no li agrada que li digui el nom per telèfon, però...-

-Però, però...els versos...-

-Espriu. Un clàssic, me´l sé de memòria. Xavier ? Que es troba bé ?-

-No és en Txewaka, vostè ? I el número, com és possible llavors... ?-

-Qui ? El número ? El de la guia...esperi...veu ? Ostres ! Ara sí que...escolti ? Escolti ?

( han penjat )

-Que em pengin si ho entenc. La Maria no em creurà quan li ho expliqui. Aviam si marco ara bé el número...coi de mòbil, ja podrìen fer els números més petits encara... -

( marca altre cop )

-Ombrejo i guardo el pas del meu camí... -

-Què diu ? -

-Eh ? Ah! Xavier, gràcies a Déu, per fi. Sóc en Mestres, se´n recorda ? -

-Xxxxxt!!! Per favor Sr. Mestres, no cridi tant !-.