" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


18/11/26

Dies-llum

 

No sempre passa que estigui tant cansat. Obligacions, en diuen. Més aviat petits carrerons sense sortida, laberints sense fils per recollir, mansardes de finestres petites i vidres entelats – potser bruts i tot – que mai tanquen bé, així va el cap d’una cosa a una altre, mesurant el temps abans que aquest s’esdevingui passat i amb ell, un dia més. Una mosca encara es passeja per damunt la pantalla de l’ordinador, una formiga fora de lloc a la cuina, grossa i solitària, qui sap si va arribar tard quan van tancar el formiguer ; vent del sud-oest perllongant estiuets no sé si de Sant Martí o de ves a saber quin sant rostit damunt les graelles d’Agost, així penso ara, quan l’únic que queda és mirar d’aprofundir el sentit d’allò esperat, que mai sé el que és. Si més no ... els ulls s’acluquen, miro el miratge de l’escrit, aquest petit centre universal hores d’ara...avui han parlat de la sonda Voyager I , que ja ha arribat a una distància de un dia-llum de la terra, és a dir, a un dia-llum d’on soc jo ara, la mosca i la formiga. Un dia-llum, potser això és el que necessito, així, espetegant els dits com fa el mag després d’hipnotitzar algú i fer-li dir o fer bestieses sense que se n’adoni mentre el públic riu de l’absurd animal de l’inconscient.

Desperta !

I jo que segueixo dormint, somiant en aquest dia-llum, reconvertint distàncies impossibles en mil·límetres, aquells que separen dos cossos dins un mateix llit o dos llavis a punt de besar-se o...els ulls s’acluquen i esperen la llum, el matís d’uns ulls, l’iris on temps i distàncies s’apropen, es toquen, amb el misteri aquell de l’irresolut malgrat les evidències, palpables i invisibles com raigs de sol damunt el rostre quan plou tan finament que ho pots recordar tota la vida, instants en què envies el teu missatge a la velocitat aquesta de vint-i-sis mil kilòmetres hora que porta la Voyager I des de fa quaranta anys.

Missatges que, de moment, no retornen.


( cançoneta per acompanyar )