Actualment...

"Certament , hi ha qui pensa que la vida solitària és pitjor que la mort, i que aquest tipus de vida precisament hi condueix. Aquest idea es troba, principalment, en els illetrats, els quals, si els falta un interlocutor, ja no tenen res de què parlar amb ells mateixos o amb els llibres i, per tant, resten callats.Sens dubte, la solitud sense les lletres és talment un exili, una presó, un poltre de tortura : posa-hi la cultura i esdevindrà la pàtria, la llibertat, una font de plaer." (...)

(...)" I, si aquests dos camins que semblen tan dolços als filòsofs, la solitud i el lleure - tal com he dit al començar -, malgrat puguin resultar molestos fins i tot als homes de lletres, em són tan coneguts, és evident que hi ha d´haver un perquè : en tenen aquella opinió els qui, o bé se senten encadenats a algun desig i volen romandre en llur presó, o bé cerquen el tracte amb la gent i viure entre els afers vulgars, o bé aspiren, mitjançant els inconstants sufragis, al camí relliscós de les magistratures (...).Actualment, per seguir estudis de lletres - suposa una gran despesa per a les famílies, però és molt més gran l´esperança d´obtenir-ne algun lucre -, els pares no envien llurs fills a l´escola d´arts liberals , sinó, per dir-ho així,, a un mercat d´esclaus, de manera que ningú s´hauria de sorprendre si fan ús de les lletres de manera venal i avara : les han volgut obtenir per vendre-les, i posant-hi una esperança desmesurada, els han estimat un interès no pas d´un u per cent mensual, sinó d´un u per mil ". 

Francesco Petrarca, " Elogi de la vida solitària " ( 1346 )

( 2011  Angle Editorial )