Reprise

( Glenn Frey, 1948 - 2016 )

A la carpeta universitària m´hi anotava frases de cançons, quan no tenia res millor per fer. Frases que recordava de tantes vegades com les havia escoltat. Una d´elles era : " Sooner or later we all have to die ".Ho he recordat avui, a l´escoltar fa una estona el CD, un dels primers que em vaig comprar. El compacte ja portava aleshores el signe d´admiració dins un cercle groc que el classificava com a disc amb "bon preu". Aquest fet m´emprenyava i m´alegrava, a parts iguals, quan em trobava amb ofertes de discos llegendaris, amb cançons impecables com Desperado, Doolin Dalton o el Tequila Sunrise. O amb aquell reprise de les dues primeres, original i inèdit al 73, tancant el disc ; una raresa com els primers maxi-singles que s´editaven com a alternatives llargues a cançons originals. D´aquell relligat de dues cançons, d´aquell retorn dels temes,venia la frase anotada, que maldava per situar. Servia de nexe de les dues, molt adequada al to del disc i al seu títol. Com a l´obrir un llibre remenat forces vegades et surt aquella plana que s´ha llegit més d´una vegada, així he relligat pel record d´ aquella frase anotada provocada per la mateixa cançó al tornar a ser escoltada, la de vegades que m´havia refugiat en aquell reprise.

Hi havia un altre reprise, el del Wasted Time de l´Hotel California. Un instrumental curt i delicat, ideal per recordar algú, malgrat el temps a vegades es consideri perdut. Llavors ho tenia tot molt més clar.

El vaig aconseguir de veure, ja fa uns anys. L´únic cop que han actuat al país. Una meravella de concert.