12/7/17
Terra de ningú
A deshora veig a la senyora M. amb el gos, per allí mateix on a d´altres hores hi passeja altre gent, sempre la mateixa i amb puntualitat d´habitud que se´m fa estranya, potser perquè jo sóc també com ells o com la senyora M .
El lloc resulta diferent segons qui passa. És aquest lloc nostre.
Només que quan queda buit, ja no és de ningú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada