Estiu

 

Avui , altre cop, l'estiu. Marxa una primavera poc viscuda, poc assaborida : la celeritat de les setmanes passant no troba masses moments per ancorar la vida una estona, gaudint de cada petit canvi ; només, potser, els del pati, del perfum de les roses i els lliris a l'esclat de les margarides a la rocalla, del pol·len dels pins i els plataners al cant de les caderneres, l'aparició dels rats-penats i el pic de la puput dins el tou de la gespa, de l'ombra verda de les moreres a les flors de les atzavares, els baladres i finalment, les hortènsies, a punt per a la nit més llarga de l'any. I el til·ler de la casa veïna, buida de vida, espessint-se a cada dia que passa. Me'l miro cada matí des de la finestra de la cuina, ara que ja és clar. El dia, tant llarg que sembla i tant curt que es fa.

De fora estant, quatre caminades per tenir cura del vol de les orenetes, la floració de l'estepa i altres flors silvestres, alguna lluna de capvespre, una mica de mar. Poca cosa més. La feina de la casa, alguna lectura que s'allarga més del compte, pensament de com seguir un conte mig començat sense final assegurat. Dubtes sobre si val la pena, conclusions fàcils de poc recorregut.  Rellegir per aprendre, seguir el final de una part dels diaris de Bergounioux. De repent diu : " ... Por delante, el vacío,la oscuridad,lo aún sin nombrar, la espesura, el tenaz misterio de nuestras vidas ...". Això ho escriu al final d'un dia de gener de 1985. El futur, vist així, sona pessimista, però el salva la darrera frase. I dins d'aquesta, la tenacitat aquesta del misteri de les nostres vides. No escriuré cap frase semblant. Almenys pensada i meditada. 

Tres mesos per davant d'una època que per a la majoria de la gent és la millor de l'any. La pròpia experiència m'ensenya que no tot son flors i violes. L'estiu també té sequedat i tristesa, però sobretot té calor, cada cop més calor. Sort de la piscina, quan hi puc anar. Sort de poder estar sota un arbre. Sort d'aquesta frescor nocturna, quan arriba. I sort de quan tot s'està quiet, com aturat el temps, com passa algunes nits d'estiu. Llavors m'assec i penso en ser feliç.

La tenacitat aquesta del misteri de la vida.