Miroir d'Eau

 Endreço les fotografies del petit viatge fet a Botdeaux a principis de Juliol, després de "netejar-les" i seleccionar les "bones" dins una carpeta. M'apareix la del nen jugant al Miroir d'Eau, quan ja vesprejava. M'hi vaig passar una bona estona, jugant amb la càmera a buscar reflexes dins l'aigua, de la gent passejant, del dissabte acabant-se. De la del nen ja no me'n recordava. En una primera foto, el veig corrents pels bassals amb un dinosaure a la mà de joguina. Xipolleja feliç, els peus nus ; observant la fotografia me n'adono de la petita calcomania enganxada a la cama. No puc endevinar què és, només es veu una massa de color sense cap mena de detall. De petit també m'enganxava calcomanies, als braços sobretot. Al cap de pocs dies, desapareixien. Tampoc recordo el motiu d'aquelles, no sé si les compràvem o més aviat les regalaven al comprar alguna porquerieta de les que agraden als nens. Sempre regalaven cromos o petits adhesius o alguna imatge per col·leccionar : xocolates, iogurts, bonys, xiclets ... qui sap si alguna calcomania ... el nen sembla un nen dels d'abans, com ho era jo ; els nens, quan son nens encara son iguals a tot arreu, i no canvien massa d'ara a fa anys.

I és que els nens son nens fins que deixen de ser-ho. Hi ha una segona fotografia, del nen. S'està dret, mirant el terra atentament. El dinosaure és a terra, però el nen no sembla buscar-lo. Mira el terra, i per com s'ho mira, em penso que observa el seu propi reflex dins l'aigua. Com si s'adonés de qui és ell per primera vegada. Sorprès. Un primer pas cap al mon adult, sense ser-ne conscient. Ell, com a persona. Potser no és així, és clar, perquè de nens a tothora mirem sorpresos coses noves. 

El dinosaure, però, com en aquell conte famós, encara és allí. I en aquest cas, en un sentit positiu, perquè l'acabarà agafant-lo oblidant el petit lapse en què ha descobert una part d'ell mateix. Segurament no el recordarà mai, aquest dia corrents pels bassals del Miroir d'Eau. O potser sí, ves a saber. Els records d'infantesa son només moments seleccionats per una memòria juganera. L'estiu tot just acaba de començar.