Floreta

 

És una flor petita, de color groc. La planta d’on brota té tiges llargues, que ja s’assequen. A la tardor hi ha flors així, de plantes que es moren. A simple vista costa d’apreciar la seva bellesa; és només quan trec l’objectiu macro de 60 mm. i enfoco que aprecio tots aquests petits detalls, com si hi posés una lupa a sobre. Encara em sorprèn aquesta perfecció de formes, la llargada fina del sèpal dins el qual, el taronja dels estams s’observen, difuminats pel groc naixent dels pètals, amb transparència de gasa. Em sorprèn aquesta posada en solfa de la vida que hauria de normalitzar però que no faig, com qui mira un miracle del tot terrenal. I ara, quan tot es marceix, aquesta petita flor té, a més, el caràcter de la darrera heroïna del camp que s’extingeix, que s’asseca, que tanca un cicle. Si pensés, aquesta flor, pensaria en quin mon trist ha vingut a néixer, sense primavera, sense saber-ne res, de la primavera, com una nena nascuda en temps de guerra.

Tinc sort de veure la tardor sabent que hi ha hagut abans una primavera.