És a finals de Novembre, i sembla que vol ploure, però no ho farà.Aquest matí , els cables que uneixen les grans torres elèctriques són buides d´estornells. Quan m´hi fixo ,tot baixant cap a la feina, cobreixen hitchockianament alguna d´aquelles, de la quantitat que n´hi arriba a haver.
Avui volen enmig del cel gris, agrupats en un gran núvol negre de límits volàtils, ara allargassat ara arrodonit, seguint directrius mancades d´aparent lògica, dins un conjunt cridaner de bategar urgent però de cos gràcil, instantani de poesía urbana.
Avui volen enmig del cel gris, agrupats en un gran núvol negre de límits volàtils, ara allargassat ara arrodonit, seguint directrius mancades d´aparent lògica, dins un conjunt cridaner de bategar urgent però de cos gràcil, instantani de poesía urbana.
5 comentaris:
Bonica manera de començar un blog amb el vol dels estornells, ja presagiava el que havia de venir...
No trobes que relaxa mirar-los i endevinar-ne les formes?
Jo m´hi passaria hores.
És curiosa la forma que tenen d´agrupar-se per volar,i les formes que adopten...és com veure dibuixos fent-se i desfent-se.
El que és més curiós encara és estar llegint un comentari en aquest post...i responent-lo, després d´un cert temps. És com si el blog es completés una mica més.
O sigui que gràcies, A. Com diria un avi del meu poble, aquesta, és una bona persona.
Doncs mira, com que encara tinc l´ordinador marejat, el rellotge tampoc li va a l´hora, me n´he adonat que marcava l´any 2003. Llavors he vingut a mirar si m´havies respost i no he trobat res, ni el meu comentari ni el teu.
Ara venia a insistir,després de posar-lo bé, però més amunt he ensopegat amb un escrit que m´ha fet plorar, i allà també hi he deixat dues paraules.
Ara torno aquí i em trobo el que em dius. I hi ha dues coses que no sé encara, l´una és el perquè els estornells fan el que fan i l´altra
és que no sé qui és bona persona.
Espero no haver-te marejat amb l´explicació i les preguntes, semblen ben bé un vol d´estornells, ara cap aquí, ara cap allà.
Un petó
La resposta a la segona pregunta la tens si et mires a un mirall.
El vol dels estornells ? Potser el millor és mirar de no saber perquè fan el què fan, i simplement, mirar-los.
I respecte a l´altre escrit,prefereixo no afegir-hi cap comentari meu. Des d´aquest dir-te que em sap greu, potser d´haver-lo escrit i tot. A vegades aquest blog meu és punyeterament inoportú i trist.Sort encara que no se´l llegeix gaire gent.
I no voldria fer-me massa el "penes". És així, i així m´agrada.
A mi també m´agrada, i per això vinc.
I no et sàpiga greu emocionar a algú, va bé dessembossar les canyeries de tant en tant.No saben el que es perden els que no et llegeixen.
Bona Nit
Publica un comentari a l'entrada