Fronteres servades amb pedra,sempre finites
Fronteres de blau i verd,sempre infinites
i la carretera,on hi plana el destí
.
L´esperit, potser dins d´una estrofa :
.
"The beauty of the days gone by - "La bellesa dels dies com passen
It brings a longing to my soul - Eixampla la meva ànima
To contemplate my own true self - Veure´m de veritat a mi mateix
And keep me young as I grow old "- I romandre jove mentre em faig gran"
.
.
"The beauty of the days gone by - "La bellesa dels dies com passen
It brings a longing to my soul - Eixampla la meva ànima
To contemplate my own true self - Veure´m de veritat a mi mateix
And keep me young as I grow old "- I romandre jove mentre em faig gran"
.
Van Morrison, "The beauty of the days gone by" ( "Down the road, 2002)
4 comentaris:
quina preciositat EStranger... tot! les fotos i les lletres que les acompanyen.
Un post deliciós.
Reviure llocs i pensaments gràcies a les fotos...i passar una bona estona fent-ho. Si a més, hi ha algú al darrera, agrair-li la companyia.
No se si m´agrada més el que has escrit o l´estrofa de la canço, o les dues coses a la vegada.
Sempre he pensat que la banda sonora d´un viatge per aquells països havia d´ésser Van Morrison.
Bon gust, estranger.
Tot va junt, segons el moment, P.S.
Bona diada de Sant Jordi!
Publica un comentari a l'entrada