...I hola què tal i què ja s´han acabat que ràpid i com va tot i tot bé i res aquest any a casa uns dies a la muntanya i s´acaben quan ja t´hi acostumes sembla mentida quina merda però sort que hem tornat n´hi ha que no ho fan saps el Z. mort Dilluns passat...si... el càncer sembla que si... no som res quina merda què hi farem treballar si ens deixen i fer-les l´any que ve i ara què a veure fins final d´any Setembre se´ns farà llarg dia a dia ja saps si any empeny ...si...l´has vist Masquerano bon reforç res nen res un passeig passo mira tarifa nova...
He pensat en el Z. , aquesta setmana. A mitjans de Juliol va aparèixer amb una gorra calada, fent broma, com sempre. Semblava que se´n sortia.
El viatge de tornada mai és el mateix que es va fer a l´anada. La vida és vida mentre es viu i la mort no és mort fins que no arriba. Escapar-se no pot ser l´unic camí per escapar-se. Conduim fins que se´ns acaba la benzina. Hi ha més benzina de la que podràs pagar. Però viu ( fes-ho ) de totes formes.
El vídeo diu coses com aquestes de l´anterior paràgraf. M´he topat amb ell aquesta tarda. Mentre el veia, he pensat en fer vacances, i en el Z. també. Després he continuat treballant.
He pensat en el Z. , aquesta setmana. A mitjans de Juliol va aparèixer amb una gorra calada, fent broma, com sempre. Semblava que se´n sortia.
El viatge de tornada mai és el mateix que es va fer a l´anada. La vida és vida mentre es viu i la mort no és mort fins que no arriba. Escapar-se no pot ser l´unic camí per escapar-se. Conduim fins que se´ns acaba la benzina. Hi ha més benzina de la que podràs pagar. Però viu ( fes-ho ) de totes formes.
El vídeo diu coses com aquestes de l´anterior paràgraf. M´he topat amb ell aquesta tarda. Mentre el veia, he pensat en fer vacances, i en el Z. també. Després he continuat treballant.
5 comentaris:
m'has fet pensar en una cosa de Charles Chaplin que vaig llegir/anotar anit...
"Sempre et criticaran, parlaran malament de tu i serè difícil que trobis algú que aprovi totes les teves actituds.
Aleshores... Viu com et sembli!
La vida és una obra de teatre que no permèt assaigs...
Per tant...
canta,
balla,
pinta,
riu,
estima
i viu intensament cada moment de la vida...
Abans no baixi el teló i l'obra acabi sense aplaudiments."
Charles Chaplin
Una abraçada!
Precisament en Chaplin va compondre la cançó "Smile".
Està bé que algú t´ho recordi de tant en tant, perquè així cada dia és una mica diferent de l´anterior.
Gràcies, Elur.
( paraula de comprovació al meu comentari : mented - mencionat o escrit ).
De vegades la vida no es viu i tampoc es mor la mort...Crec que no ens han ensenyat bé aquests conceptes i quan els experimentes esdevenen la bufetada més forta que es pot rebre.
Tabé ho és anarte'n i en tornar trobar un buit...Llavors els records ajuden a omplir-lo, però és tan eteri aquest omplir...
Els tòpics i les frases fetes ens vlen alliçonar, sense cap llibre d'instruccions...I penso...Quan ens diuen viu! Què deuen voler dir? Mentrestant, vaig vivint.
Subscric les paraules de la Pilar , mai em semblen buides les reflexions que fa i també entenc aquest relat teu escrit a cavall entre el pensament i el diàleg.
Ahir vaig passar una estona al cementiri del poble on vaig néixer. M´agraden els cementiris i més si puc estar sola, com ahir. No hi havia ningú absolutament i vaig poder passejar-me com no ho havia fet feia molt de temps.
A part de la visita a les persones estimades em vaig "posar al dia" dels que ja no hi són i m´havia passat per alt. És curiós, pensava quan veia la foto o els noms, d´aquest en recordes la veu, de l´altra el caminar, un somriure, un petó... També vaig veure companys i companyes de la meva edat que malauradament se n´havien anat abans d´hora i sents un estremiment al cor difícil d´explicar, com si amb ells se n´hagués anat una mica de mi mateixa, i dels seus pares i fills, evidentment.
Tot i que és trist, a mi em reconforta fer això de tant en tant, és com una cura per l´ànima, com si els recuperés una mica només de pensar-hi o veure la seva foto somrient.
Sembla una contradicció aquest sentiment de perdre´ls i recuperar-los, però sento que així els mantinc vius a la memòria ni que sigui una mica.
Perdona el rotllo d´avui, és només per explicar-te una mica el meu retorn particular.
Bentornada i retrobada, Pilar.
Tens raó, mentrestant anem vivint.
I no et preguntaré què tal i si tot bé i tal, perquè entraríem dins l´espiral dels tòpics tant avorrits com necessaris.
M´alegra saber-te aqui.
-----------------------------------
A mi em produeix uns sensació estranya, passejar-me pel cementiri i anar veient noms que fora d´allí han perdut el seu significat. Però també em recomforta, perquè hi ha un lloc on hi són, per poder-los recordar i sentir-los una mica més aprop.
Cal fer-ho, de tard en tard.És com un bon somriure.
-----------------------------------
Publica un comentari a l'entrada