Al camp abandonat, l´antic solc és prou fons perquè encara el noti el peu quan el trepitja. La rosada impregna les tiges a tocar de terra just perquè els primers pinetells alçin mill.límetres de les seves caputxes marrons, i mig cistell de la seva carn tendra, del seu flaire barrejat amb la de l´all i el julivert, arrodoneixin la primera truita de la temporada.
Sobrevola el corb clacant l´abandó dels pins, sota un cel gris. La flor s´ha anat marçint. Un lleuger cop d´aire al clos obert alça l´estam mort i deslliura part de la despulla. Tot hauria de seguir el seu procés, però una mena de darrer esforç sembla sorgir de dins la pròpia flor marçida, com un braç, com una mà que diu que no. Aferrant-se al seu particular precipici, sorgeix l´equilibri de l´efímer.
Pocs metres més enllà, el desequilibri, enlairat sobre la rosada del matí, entre fulles seques i molsa verda, aliena al pas de les hores dels seus veïns. Minúscula, llambrega el món trist que la rodeja. I somriu.
Sobrevola el corb clacant l´abandó dels pins, sota un cel gris. La flor s´ha anat marçint. Un lleuger cop d´aire al clos obert alça l´estam mort i deslliura part de la despulla. Tot hauria de seguir el seu procés, però una mena de darrer esforç sembla sorgir de dins la pròpia flor marçida, com un braç, com una mà que diu que no. Aferrant-se al seu particular precipici, sorgeix l´equilibri de l´efímer.
Pocs metres més enllà, el desequilibri, enlairat sobre la rosada del matí, entre fulles seques i molsa verda, aliena al pas de les hores dels seus veïns. Minúscula, llambrega el món trist que la rodeja. I somriu.
Formes perfectes fent-se i desfent-se sobre solcs enrunats. I mentrestant, el camp reclama mans per llaurar nous terrossos. Que la terra escampi olors de noves collites.
4 comentaris:
oooooooh... amb el teu permís m'ho quedo tot! Quantes olors que m'has portat em pocs moments...
Ja sé que com a bon boletaire no ens diràs on trobes els pinatells, però onsevol sigui has comès un SACRILEGI culinari, mira que fer truita! Els pinatells i rovellons s'han de fer a la brasa amb un bon raig d'oli i sal (sobretot sense all i julivert), prova-ho i ja m'ho diràs, menjaràs bolets amb gust de carn i no de condiments.
Equilibrades paraules per a un cap de setmana llarg si és que és el cas.
M'agrada adonar-m'en que la natura és una despistada i deixa que la perfecció de l'efímer campi al seu lliure albir.
Sort que no has de patir que vagi amb tu a buscar pinetells. No sé com m'ho faig, però el que busquen els buscadors sempre acaba sota les meves maldestres sabates.
Ara les flaires són més penetrants i gustoses, amb tanta pluja.
Vigila no t´empatxis, Elur :)
-----------------------------------
Mmmmmmm, a la brasa, si senyora, els rovellons només però. Quan es té una bona barreja, van molt bé per acompanyar qualsevol guisat i també - t´ho diu un sacríleg consumat- per fer una bona truita.
I sopes, inclús. I els pinetells els trobo al bosc, però guarda´m el secret, si us plau.
----------------------------------
Si els trepitges és que has anat a parar a un bon lloc, Pilar. Per on jo vaig, s´han de buscar amb lupa, a vegades. Al prelitoral cada cop hi ha més afició i menys llocs on buscar-los.
-----------------------------------
----------------------------------
Publica un comentari a l'entrada