Desfilen núvols baixos, ben separats i enrinxolats de blancs interns, grisencs de baixos per la oblicuïtat del sol tardorenc. Desfilen allargassats en retirada, en perspectiva, com dibuixats en làmina de dibuix tècnic, el.laborats de més gran a més petit, de més aprop a més lluny, sota linees invisibles dibuixades amb llapissos de punta molt fina, esborrades pel pinzell blau de l´atzur més blau, el més nèt i polit deixat per les quatre gotes espolsades com aigua de colònia sobre els rostres i les mans, invisibles com el mestral enllestint pàtines transparents d´oxígen pur, enjogassant columpis buits, fent arribar veus de mainada a punt d´entrar a escola.
Com el jersei de cotó fi, sense fer nosa. Com unes poques fulles seques, arran de les aceres.
Y miro al que yo he sido
un instante olvidado
de algún dia de Octubre
José Hierro
4 comentaris:
Més que un apunt descriptiu em sembla una dissecció feta amb precisió suïssa, però tot i així és volàtil, subtil i falaguera.
Ara mateix, a Girona ciutat sobrevola una massa de núvols molt densa que va desfent-se en flocs de cotó de diverdes mides cap al nord, cap a un cel molt blau.
Almenys des de la meva finestra a les tres de la tarda.
Em quedo arrecerada en el teu petit apunt. Com feia quan era petita, a recer del braser, escoltant i observant atentament vés a saber què.
a mi m'agradaria veure núvols dibuixats amb el llapis més negre i gruixit, amb el pinzell de brotxa grossa, amb tota la paleta dels grisos i negres, sense oblidar els blancs trencats i els blaus grisosos... tan de cel blau m'està deprimint, sort que tu portes núvols i fulles seques i un pensament d'octubre i així no m'acabo de deprimir amb aquesta bonança que fa...
Per què es fa pregar tant la tardor?
L´apunt era de les tres de la tarda, també - bé, una mica abans-Aquests retalls de núvols que venen de l´Atlàntic, ja esgotats, i amb ventet, són plens de cels canviants.
-----------------------------------
Ves a saber què, Pilar. Que bades ?
Ben fet.
-----------------------------------
La tardor va fent, mica en mica, Elur. Encara és una mica aviat, tot just fa deu o dotze dies que navega, i els inicis d´estació sempre recorden la passada.
I de fulles seques ja n´hi ha pels carrers.Són com la tardor, es van arreplegant dia a dia, i un bon dia, les veus.
Tens el do de la impaciència, que és germana de l´esperança, si em permets dir-ho ;).
Publica un comentari a l'entrada