" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


16/12/10

Segona fase

.

Avui fa sol. Estossegant com un vell cavernícola, he pogut veure la rosada sobre els vidres.

He passat fred, malgrat tot. Ara els ulls se´m tornen a tancar, assegut al sofà vora el sol, amb la manta de llana sobre el pit fosc i dos o tres versos a punt de caure al terra.

“ Quien no responde, parece
que nos entiende,
como las piedras o el viento”.

Com gotes d´aigua sobre un vidre.

6 comentaris:

PS ha dit...

Cuida´t.

Un petó

neus ha dit...

Que ahir no en feia de sol? quina sort.
Tàs fotudot, è? res, doncs a descansar força i a prendre molts líquids. Llet no, è? que la llet no va gens bé si es tenen mocs. Infusions calentones i sucs.
Vols mel d'eucaliptus? n'acabo de comprar :)

El vent potser no respon, però es fa sentir de valent quan bufa.
M'agraden aquests versos.

Millora't aviat!
una abraçada.

Pilar ha dit...

De vegades la resposta és un silenci...Com el de les gotes d'aigua sobre un vidre.
Gaudeix del descans i la bona companyia que has sabut trobar. Aviat estaràs bé.

Estranger ha dit...

Ja són les nou?

Sort de les respostes, que a vegades si fan entendre que hi ha hagut un dia.

I et revitalitzen. Ja em trobo millor, gràcies.

neus ha dit...

Què tal sinyor? més bé? :)

Estranger ha dit...

Millorantillu. De moment, la febrada ha quedat enrera - ja no em quedo adormit a qualsevol lloc -.
Gràcies, sinyora, per l´interès.