( A vegades m´agrada començar històries sense massa solta, a partir d´un fet concret. Aquesta que segueix s´ha anat barrinant aquesta setmana, i com que no està gaire clara, i no sé com seguir-la, he pensat de publicar-la , a veure què en pensa qui ho llegueix i a veure si em dóna llum per continuar. S´accepten suggeriments. No hi cap mena de pressa, tinc moltes històries paralitzades, com les obres del quart cinturó, si fa o no fa ).
-No
tanquis la finestra, Adela, si us plau – El gest de la dona
s´atura amb els braços damunt la cortina. Mira afora, al cel blau
marí apagant-se. El vent remou al fons les copes dels pins sorgint
rera els sostres de les cases, movent-les d´un costat a un altre com
si estiguessin acabant de fer la neteja amb els núvols que durant
tota la tarda han anat fent, inexistents ara ja com aquesta. Al
Narcís li semblen no pins, sinó més aviat puntes de bruc
removent-se incertament. Assegut al sofà, observa com a l´Adela se
li desfà el moviment que anava a fer , es gira, murmura alguna cosa
inconcreta, se li apropa amb el seu somriure mig apagat per acabar
fent-li un petó al front, mentre li dóna uns copets tendres a la
mà. Ell murmura un gràcies difós, la mirada fixe a la finestra. El
llum de peu encercla el sofà d´una llum càl.lida, i emblanquina
les grisors soltes dels cabells mal endreçats que sobresurten del
respatller. Fent una darrera ullada a les ombres del veïnat, l´Adela
tanca suaument la porta de l´habitació.
Encen
l´ordinador, amb una tassa fumejant lleument al costat. La remor del
ratolí clicant s´atura quan apareix el Maps a la pantalla, dins la
pàgina turística de la ciutat. Una lleu inquietud li remena
l´estómac. Una idea absurda li ve al cap. Inicia un curt viatge,
des de la plaça de l´Ajuntament. Busca alguna cosa, i no la troba.
No s´hi veu cap solar buit, cap buit on el Narcís semblava haver-se
tornat a perdre, quan la llum jugava a difuminar perfils de pins i
sostres confonent records i realitats. Pitjant la fletxa segueix
buscant, fins quedar sobre una vella teulada, a vista d´ocell. Al
pati hi ha l´hort, i els brucs separant- lo de la resta del jardí.
S´hi veu la petita font de pedra, amb el Sant Jordi enrajolat
guardant l´aixeta, imatge que la verticalitat de la presa impedeix
veure, però que l´Adela sap que hi és, pel que li ha explicat en
Narcís. S´hi veu l´estenedor, més enllà. Hi ha llençols
estesos, blancs. I no gaire més. Al Maps tot segueix igual.
S´enlaira una mica més, i una mica més. No vol seguir mirant més.
Tot segueix encara més igual que abans. El zoom va engrandint la
insignificància dels petits canvis sense saber-ne el seu significat,
almenys per qui no els has pogut viure en molt de temps. O això és
el que li havia dit en Narcís : molt de temps, anys.El pare havia
mort i la casa va ser enderrocada. Enretira les cortines. A fora, les
llums del rètol de l´hotel encara són obertes. Un gat travessa la
plaça de llambordes negres, humides encara de la pluja del matí.
Després tot resta buit i quiet sobre els reflexos blancs i brillants
al voltant de les faroles. Algú apaga el neó de les lletres de la
ciutat, fent invisible el rostre de l´Adela. A l´habitació del
costat, en Narcís dorm plàcidament.
( gràcies )
9 comentaris:
Aclariments :1. Google Maps mai està actualitzat al dia, cal tenir-ho en compte.
2. El solar en qüestió existeix, ja ha estat visitat per l´Adela i en Narcís.
3. No sabem en quin país es troba : m´inclinaria per França o Cuba - o algun país centreamericà -.
4. En Narcís amaga alguna cosa ? O ha estat enganyat ?
En fi...
A primer cop d´ull m´intriga més el teu comentari que les ullades de
l ´Adela sobre el Maps.
Si el Google maps no sol estar actualitzat (em consta)vol dir que el que ella està veient potser ara ja no és així, o sí...
Un país on hi ha un Sant Jordi enrajolat? Ha de ser un país on aquest sant tingui veneració, per tant catòlic o ortodox o...un país on s´hi ha acollit catalans. França i Cuba valen.També Mèxic, Xile, Argentina...
Jo crec que ets tu qui ens està fent ballar l´aigua amb aquest misteri.
(Digue´m quina és la versió del maps que permet veure llençols blancs estesos, sisplau)
Sí que estaria bé introduir algun misteri que ens tinga "enganxats" a la història i, tal com insinua País, crec que ja deus tindre alguna cosa al cap :)
Doncs trobo que no caldria afegir-hi res més. Tal com està és un conte, o una història, preciós i delicat.
Mentre el llegeixes pots arribar a diferents hipòtesis.
Exili polític.
Emigració forçosa per la manca de treball.
Trobaríem mil raons per haver de marxar de casa i enyorar allò que tant estimàvem.
Però ja t'ho he dit, tal com està em sembla perfecte.
ah! i deliciosa la frase de quan "se li desfà el moviment que anava a fer"... oh!
Llicència literària lo dels llençols blancs. Tampoc hi surten persones ( llàstima ! ) Pel demés prenc nota. Ah, jo no faig ballar ningú. O si ? No sé...Gràcies.
Al cap només hi tinc serradures, Novesflors !
D´això se´n diu fair-play, sinyora. Potser si que ja està bé així. En fi, no sóc precisament l´Agatha Christie, no crec que en tregui un best-seller de tot això.;)
DIEC2:
4 2 [LC] ballar l’aigua als ulls a algú Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo amb abelliments.
...............
Parèmia: Ballar l'aigua als ulls - fr. f. fig. Explicació: Enlluernar per mitjà de reflexos. Sinònims: Enlluernar. Fer la rateta. Fer lluernes.
...............
Fixa´t, no cal ni que hi hagi música ni ser un Fred Astaire ;-)
Jo em referia a un sentit més figurat, no al concret de ballar ni d´enlluernar, sinó al de despertar curiositat, admiració, etc.
Bona nit
Publica un comentari a l'entrada