Primma ( III )

Puja un home amb bicicleta, barbut, ja gran, de calva acabant-se amb un feix de cabells solts, grisos i negres caient sobre un xandall blau marí. No fa esport, sembla més aviat un medi de locomoció, és una bici antiga, de seient elevat , sense canvis de marxa . Pedala a pinyó fix, amb el cap mirant igual de fix que aquell la pujada que té al davant, sota els til.lers acabats de brotar fa uns dies a sobre seu, fent ofrena d´una primera ombra tènue d´un verd que les primeres llums del matí, tranquil.les i silencioses, banyen el lateral de l´avinguda, amb les seves parets de ciment amb pintades d´amor etern i les seves reixes atrotinedes i rovellades veïnes del polígon buit de tràfec, d´una atmòsfera com de primer fons marí, quan a sota les aigües tranquil.les i silencioses, un camp d´algues balla al so dels corrents mesclats de freds i calents, dins una cala perduda al mig de la ciutat.

L´home pedala, me´l miro mentre l´avanço, el sol a la calva m´acluca l´ull, el verd enmarcant el ciment. No hi ha ningú més, tan sols la primavera i les seves primeres ombres. L´ull es grava al retrovisor , però no em mira a mi sinó al rost del carrer, qui sap si al de la seva ment, aliè al fons marí que travessa. L´home pedala, impertorbable, valent.