I
si avui em ve de gust escriure és només per aquest cel mig-negre
mig-blau de després de la tempesta, del carrer solitari amb la seva
rèmora estesa als rafals i a les voreres : el perfum, solució de
l´aiguabarreig de les branques esteses de pi i de cedre en l´aire
fresc ; el coixí per on els passos silencien la resta del jorn, ple
de tot allò que ara per ara, he oblidat amb dos alenades i el record
d´una pell morena.
2 comentaris:
El que vaig publicant és perquè ho tenia programat de bestreta perquè fa tanta calor ací que no puc concentrar-me ni estar més de 5 minuts davant l'ordinador.
Aquí on sóc jo, per sort, les nits són més fresques, si no és que fa aquestes pujades com la de fa uns dies.
Jo no tinc res en bestreta normalment, vaig escrivint tal com va venint.
Publica un comentari a l'entrada