Aquest matí, obrint una llibreta de notes mig abandonada per manca de lletra, m´he trobat una flor assecada entre dos fulls en blanc. A vegades un fa coses d´aquestes. Són petits regals que em faig dins del temps - com missatges dins ampolles -. El millor d´aquesta mena de coses ve provocat per l´oblit absolut del quan i del com ; l´on és ben evident, com la X assenyalant el tresor dins l´illa deserta. El perquè és el més difícil d´explicar, tot i tenir la certesa - culpablement acceptada - de que ho tornaria a fer per les mateixes raons de sempre.
2 comentaris:
Jo també vaig trobar una vegada un pètal assecat dins un llibre. En vaig fer un post i tot ;)
Jo hi poso de tot, als llibres. Fa poc, en un, vaig descobrir un bitllet d´autobús de l´any 1985.
Publica un comentari a l'entrada