Reciclatge

 

El mànager, més seriós de l'habitual, els hi etziba allò de que “sinó voleu quedar encapsulats heu de canviar de registre, fer un pop més dinàmic, alegre, ballable, però sobretot...MODERN ! ”.  El grup al complet, se’l mira entre el fum i les grenyes que els hi cobreixen els rostres, percebent-lo com si fossin dins una presó.

Decideixen fer-li cas . Molt seriosament, sense ja vicis públics per envejar i un cop tots han passat per  cal barber, afaitats i adequadament mal pentinats, comencen a pensar en lletres amables, simples, alegres ; un nou productor els hi arregla les melodies fàcils i enganxoses, introduint samplers d’antics grups semi-desconeguts perquè els entesos tinguin l’excusa perfecte per demostrar la seva cultura musical i de pas,  meravellar-se en crítiques estrellades de la química que la modernitat atorga al grup, fent-lo sortir d’aquell estat de letargia que el seu darrer disc semblava presagiar, perquè els grups han d’evolucionar sempre, per bé o per mal o sinó, moren.

Amb vestuari mainstream fan un primer vídeo trencador que pengen a les corresponents plataformes de streaming  , entre infinitat de novetats on aconsegueixen milions de visualitzacions en poques hores . El mànager es frega les mans : la resta de cançons sortiran soles i als concerts, la gent seguirà demanant-los els seus vells èxits, aquells que se saben de memòria, tots plens de nostàlgia. Ara ja es poden tornar a deixar els cabells llargs, si volen. El pròxim treball els retornarà als seus orígens, d’on mai haurien d’haver sortit.