Símptomes

Assegut a les escales que menen a la riera, l´olor de la figuera al capvespre . Els fruiters fan ombra sobre els petits horts: les tomaqueres ja enfilen canyissar amunt, i les cebes s´arrengleren vistoses. La ginesta, un mosaic groc sobre el cabal ample i buit del llarg riu sèc, senyera de la terra. La sequedat de l´aire, antic remei pels pulmons malalts que acudien al vell sanatori, ara buit . Els camps que l´envolten; els caminets que els travessen; l´espiga esgrogeïnt-se; l´ombra del roure solitari madur de primavera : records de fa una estona, de fa molt de temps. I les oronetes, com feia...“ volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar”. Si, les orenetes retallant el blau etern a cops de pura acròbacia.

L´espart surt de l´armari i camina sota els peus sense fer soroll. Els rosers decauen, les atzavares floreixen, les formigues tresquen en fileres militars. Tocar per primer cop el mosaic del fons de la piscina encara solitària. L´aigua, encara freda. Jeure al tou de gespa, la pell tibant de frescor. Albirar fugaçment el pas d´uns turmells ben adreçats. Dinar sense mirar l´hora que és . Buscar la barrega justa de cervesa i Fanta de llimona al fer la clara. Dormisquejar veient una pel.lícula : s´hi veu la Judy Garland cantant al marc d´una finestra . Pensar en una altre actriu, que també cantava al marc d´una finestra. A la pel.lícula hi surt un gat, hi té un paper clau al final. Ve al cas per la visió del darrer símptoma: el gat ajagut sobre el test humit, rera la finestra.

Més tard s´ennuvola, se sent una lleugera tronada, i es posa ploure. Bon moment per encendre l´ordinador. I és que una flor no fa estiu.