De les brases en queda aquesta cançó, que voldria ser el que manté el caliu perquè el foc no s´apagui. A vegades més viu, a voltes més endins, subsistint quan a la superficíe la guardia està a nivells baixos. Però sempre acaba obrint-se, d´això n´estic segur.
No la tradueixo, perquè és d´una senzillesa aclaparadora.
2 comentaris:
Això és sortir del foc per caure a les brases...
Sempre m'agrada llegir-te, però avui m'ha anat, potser, més bé que mai... tinc un dia ben tancat... tancadíssim.
Gràcies ben obertes!
Abans que només en quedin les cendres...la cançó és preciosa, com una declaració de principis
per dir-se un mateix veient com s´obre el dia.
Publica un comentari a l'entrada