" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


28/1/10

El que dóna un dia

.
( Una bufanda sobre un banc buit de fusta davant d´una estació. )

Un ametller.

Un cirerer.

Un electró.

Un arc de sant martí.

(Una cançó.)

(Un semàfor en verd.)

Tell me : what´s going on ?

( un post ).

8 comentaris:

neus ha dit...

Once upon a time, a time, a time...

Aquesta nit (més aviat vespre) tornant a casa he mirat el cel i hi he vist una lluna preciosa. M'agraden aquests dies que només alçar els ulls me la trobo.
Ha sigut una de les dues coses ben senzilles que han convertit el dia en especial.

La bufanda em fa una mica de pena, però. Deu ser perquè m'agraden en desmesura.

Aquesta dels The Eels m'agrada.

Pilar ha dit...

Déu n'hi do, la teva manera de rebre. T'has adonat que té forma d'arbre? Igual i és aquesta la causa que doni fruits.
A mi, el teu post m'ha donat sensibilitat suficient en estrenar el meu dia. Gràcies!

PS ha dit...

Era vermella la bufanda?

Macondo ha dit...

Doncs, sí que dóna de si, un dia. Imagina't tota una vida!
Bon dia.

Estranger ha dit...

No era vermella. Anava a to amb la fusta del banc : de color blanc trencat amb franjes marronoses, de llana ( potser caiximir, pel borrissol que se li veia ).

Un banc sense ningú assegut, i una bufanda sense propietari-ària.

Avui ja no hi era. Què se´n deu haver fet ?.

Estranger ha dit...

Bon dia, bona tarda, bona nit.

Si, bona nit.

I gràcies.

PS ha dit...

Així no era la meva.
Millor,ja deu penjar del coll d´algú, segur.

Macondo ha dit...

Bé, bona nit, que ja és tard.