.jpg)
El cos d´ un fil de pensament pren forma de brots verds regats per una llum nova. Podria ser el meu cervell, podria ser el meu ull. Feia falta, tot i que les vores són encara ennegrides : a fora hi sembla regnar tot allò que és viu ; a dins hi ha un fil de pensament nascut en la foscor dels ulls quan es tanquen, un fil com arrel alimentada pels regadius de la sang més profunda, la que travessa ventricles i batega, batega, batega, batega... Sóc a fora i a dins, bategant cor i pensament. El fil no es trenca.
.jpg)
Llavors alço el cap i m´enfilo a la vora de l´ull del meu món . És clar com un dia nèt de Maig : airecel, bosc i roca, tot en un , em mira la Falconera granítica. Torna una geografia imaginària i tardana, feta per mirar de perdonar oblits per manca de voluntat pròpia, de pensaments tallats a flor de pell, de sang vermella i clara, bonica i lluent...assecada i encrostada per l´oreig del transitori. Tout passe, tout casse, tout lasse...perdonar veritats inapelables.
I com tot el fulguralment transitori, la primavera es despulla a cada pas que faig, i el seu cos va modulant-se cap a la calidesa d´un fil de pensament a punt de florir. El pensament d´eternitzar el moment. L´etern pensament enfila dins meu.
.jpg)
Llavors alço el cap i m´enfilo a la vora de l´ull del meu món . És clar com un dia nèt de Maig : airecel, bosc i roca, tot en un , em mira la Falconera granítica. Torna una geografia imaginària i tardana, feta per mirar de perdonar oblits per manca de voluntat pròpia, de pensaments tallats a flor de pell, de sang vermella i clara, bonica i lluent...assecada i encrostada per l´oreig del transitori. Tout passe, tout casse, tout lasse...perdonar veritats inapelables.
I com tot el fulguralment transitori, la primavera es despulla a cada pas que faig, i el seu cos va modulant-se cap a la calidesa d´un fil de pensament a punt de florir. El pensament d´eternitzar el moment. L´etern pensament enfila dins meu.
6 comentaris:
Seguir-te el fil és misteriós avui, i agradable.
De la foscor a la llum fins a l´esclat de primavera ( quina flor tan extranyament bella)
Per aquí dalt també hi ha una Falconera, molt diferent d´aquesta teva. És una franja de costa salvatge, que mor en espadat entre l´aigua i el camí. Hi ha una mina de marbre, una font, masos abandonats, pinedes frondoses i racons inesperats on la primavera
fa de les seves.Un petit paradís.
Amb la teva Falconera el fil arriba més lluny, avui.
Gràcies.
Tot passa, tot es trenca i tot cansa. Estranya frase, hi penso;és cert que tot passa,és cert que moltes coses es trenquen, però que tot cansi? No sé, no ho acabo de veure clar.
"Perdonar oblits per manca de voluntat pròpia", sí que és complicat d'entendre, deu ser que estic molt espessa.Perdonar-se un mateix o perdonar als altres? Ja veig que estic massa preguntona.
Bona nit i gràcies per la paciència.
Jo no sé si tot cansa, però ara mateix ho estic una mica ( no del teu comentari, o sigui que tampoc estic cansat del tot ). Perdonar oblits, ni a un mateix ni als altres : oblits que un dia a l´aire lliure s´obliden.
No sé si m´explico, segurament que no, però vaja, t´agraeixo igualment la paciència.
Tout passe, tout casse, tout lasse... sobretot quan no pots sortir a caminar per esbargir boires ni seguir cap fil de pensament coherent... avui m'aferro al fil que s'endevina darrera el tout passe.
bon dia!
No sabria dir-te si el meu fil és prou ferm, però mira, ara ja és un fil nou, més fort que l´inicial.
Bona nit i bon dia.
Publica un comentari a l'entrada