como niños que lloran nieve
Alejandro Robles
al escalón de mármol bajo los muslos
a la barbilla sobre la baranda
a mordernos las uñas
a chupar un candado
a las noches largas de diciembre
a los domingos sin sol
frío la misa de ocho
frío la enfermería del colegio
frío el portal de tu casa
ahora creo que, sin saberlo
llamábamos frío a la espera
Isabel Bono
en el nombre del frío, del poemari " Lo Seco " (2017, Bartleby Editores )
4 comentaris:
Sí, em fa l'efecte que l'espera és freda, mancada de tota calidesa.
I a l´hivern encara més.
Que bo aquest poema. Sobretot quan has sentit aquests freds tot esperant sense saber ben bé què.
A mi m´han agradat els freds en si, són freds molt d´una altre època.
L´autora és d´aquesta època nostre, també.
Publica un comentari a l'entrada